dissabte Un milió
Els ciutadans que estan tancats a la nit als centres d'atenció primària (CAP) xifren en un milió d'euros l'estalvi que suposa clausurar les urgències de nit als centres de la Selva interior. Sostenen que és la mateixa quantitat que es gasta la diputació de Girona en càrrecs de confiança. No és nova aquesta comparació feta des de la ràbia. De fet el ciutadà té tendència a posar la diputació com a exemple de rapinya.
Només cal recordar l'explosiva polèmica amb el sou de l'anterior president o la polèmica que es podria generar si algú es dedica a sumar el sous que rep algun alt càrrec actual de l'ens provincial.
La diputació comença a tenir una mala premsa difícilment sostenible.
diumenge Piulant
Des de sempre he escoltat com els polítics critiquen amb severitat els titulars de premsa i els talls de veu radiofònics. Els consideren superficials i grocs, i en el cas dels talls de veu, a voltes descontextualitzats. O potser hauria de dir escoltava els polítics? L'arribada de les noves plataformes d'interrelació, en especial Twitter i els seus 140 caràcters, també els obliga a ells a esquifir i sintetitzar idees. Recordo un exalcalde de Girona, en el passat home severament crític amb la síntesi periodística, convertit avui en tot un poeta microblogging.
dilluns El fanal d'un règim
La col·locació del fanal gegant de la plaça del Vi va ser un error en el seu moment, com un error ha estat retirar-lo. Hi ha molts elements a Girona que qualsevol de nosaltres retiraria perquè ens desagraden o perquè atempten contra el bon gust comunitari. I no tan sols elements urbans, sinó carrers sencers.
Però, es reconegui o no, la retirada del fanal té una intencionalitat simbòlica excessiva. Com si tombant-lo s'estigués derruint una estàtua d'Stalin i liquidant el règim soviètic. Val que l'anterior etapa va tenir la durada d'un règim però, en tot cas, va ser un règim democràtic que, ara, la democràcia ha relegat a l'oposició. Les accions polítiques amb excessiva càrrega simbòlica són pernicioses perquè aculen ràbia en l'adversari.
dimarts Un partit de nitroglicerina
Esquerra inaugura singladura i líders. Seran aquests els que portin al partit l'estabilitat anhelada? Tinc els meus dubtes. Des de la seva fundació, ERC s'ha significat per tenir l'estabilitat de la nitroglicerina. I no crec que sigui per la seva condició de partit assembleari, sinó per la dificultat de convivència entre les dues ànimes: la de l'esquerra i la de la lluita independentista. Carod i Puigcercós -abans de barallar-se del tot- creien haver trobat el camí: primer l'esquerra i després la independència. Però pel camí els papers es van tornar a barrejar, els diferents interessos van xocar, i ERC va tornar a saltar pels aires. La indefinició de discurs en aquest país és patrimoni de CiU (el partit amalgama). A la resta de partits catalans o que actuen a Catalunya, inclosos socialistes i populars, l'electorat els castiga quan no concreten un missatge únic.
dimecres girona de tapes
Bona idea la iniciativa de l'associació d'Hostaleria de Girona de convertir-se en apòstols de la tapa. Girona és fins avui a la tapa, el que l'anticrist a la fe catòlica. S'està imposant més en les ciutats del sud francès, que no pas aquí. Llevat d'un grapat d'establiments que serveixen tapes, d'escassa qualitat la majoria, la resta d'oferta és quasi tota de dos plats i postre. La tapa, que és una alternativa gastronòmica majestuosa, mai ha arrencat amb solvència a Girona. Ara una vintena de restaurants (també de Salt, Sarrià i Celrà) oferiran un menú de tapes maridats amb cervesa. Tapes amb una qualitat -diuen- contrastada.
Dijous Contradiccions
El director de Salut a Girona, Josep Trias, va anunciar a l'agost que el govern de la Generalitat havia decidit sepultar l'avantprojecte del tripartit del nou hospital Trueta (l'anomenada catedral del segle XXI).
Ara el conseller de Salut, Boi Ruiz, ha rectificat. Diu que quan hi hagi diners per per-lo de nou, agafaran aquell avantprojecte com a base i, si cal, l'ajustaran i dimensionaran.
Divendres Obres endarrerides
És valenta la decisió de l'Ajuntament de Girona de vetar les obres nocturnes del TAV al parc Central. Des de fa massa temps impedeixen el repòs de molts veïns. Em deia un opositor municipal que és una mesura populista que endarrerirà les obres de l'estació (avui Adif confirmava aquest extrem).
L'Ajuntament en aquest cas ha fet el que cal: mirar pel benestar dels seus ciutadans, amb independència de si l'estació es posa en marxa un mes abans o 5 després. A aquestes alçades no té cap importància ni transcendència. És un encert de l'actual govern i un desencert de l'anterior, que al·legant interessos generals més elevats, va acabar perdent la confiança dels ciutadans que -no és cap secret- sempre demanen el mateix als seus governs: progressió amb benestar.
