El Cercle Català d'Història i el grup municipal del PSC, a l'oposició a l'Ajuntament de Pals, han presentat sengles al·legacions a la proposta de l'equip de govern (CiU i Junts per Pals) d'adopció de l'escut heràldic per a la vila. Les dues al·legacions coincideixen en destacar que Pals fou una vila reial des del segle XI fins al 1714, de manera que té el dret històric d'incorporar a l'escut de la vila les quatre barres, símbol de Catalunya. En aquest sentit, l'entitat de recerca històrica apunta en el seu escrit que no incorporar aquestes quatre barres "suposa una disminució de la categoria històrica" de Pals, per la qual cosa demana que es faci una nova proposta d'escut que incorpori "l'escut reial o senyal de Catalunya". D'altra banda, el portaveu dels socialistes, Joan Trias, ha apuntat que no veu oportuna la presentació pública prevista per avui de l'escut i la bandera, quan encara no són oficials i els falta el vistiplau de la Generalitat.

En l'al·legació del grup socialista, que reclama que es retiri la proposta fins que s'arreglin els temes que s'hi apunten, indiquen que la tramitació de la bandera i de l'escut no és correcta ja que asseguren que, abans de poder tenir la bandera, l'escut ha de ser ja oficial, de manera que s'hauria de tramitar en dos expedients diferents. Després, apunta les raons històriques que Pals fou una vila reial. Trias ha manifestat que estan a favor que Pals adopti un escut i una bandera oficials, però reclama que estiguin fets "des del més estricte rigor històric i jurídic".

L'entitat de recerca històrica ha presentat l'al·legació signada pel seu president, Joaquim Ullan. Els dos punts que exposa són el fet que Pals fou vila reial del segle XI al 1714; i que en la proposta de l'expedient de l'escut i la bandera "s'ha fet omissió, tant en el seu informe com a les imatges, de l'escut de la batllia reial de la Cort de Pals de l'any 1406 que porta les barres reials tal com certifica (...) l'heraldista Armand de Fluvià, assessor d'heràldica i vexil·lologia del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya. Un escut, aquest, que segons l'al·legació es troba a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

Respecte aquest darrer punt del segell de 1406, el Cercle Català d'Història apunta que l'expedient fa una interpretació errònia en entendre que són pals o bastons i no l'escut Reial. L'informe entregat pel CCH assenyala també que la comissió que ha proposat l'escut es basa en precedents posteriors a la Guerra de Successió, quan "tots els símbols nacionals catalans són destruïts o desfigurats per esborrar la memòria del passat històric de Catalunya, sotmesa ja als Borbons".

Retornant als pals o bastons, que en ocasions s'atribueixen a l'origen del nom de Pals, el Cercle Català d'Història aporta un document de l'any 1792 en què l'autor diu que el nom en llatí de la vila de Pals era "Villa de Paludibus", de manera que l'origen etimològic seria la paraula en llatí que vol dir estany, llacunes, maresmes, en referència al seu lloc geogràfic, cosa que el Cercle creu que s'hauria de tenir en compte en l'escut.