Ja està anunciada una vaga contra les retallades a l'Hospital Trueta. No hi havia cap altra opció?

Bé, quan, com aquesta, una vaga s'anuncia per d'aquí un temps sol voler dir que encara hi ha poques ganes de fer-la. En general, cap professional sanitari vol fer vaga, si no fos perquè la situació està ja molt malament i encara pot empitjorar. Estic segur que tothom tiraria enrere amb un gust increïble. Però clar, si les coses continuen així potser els professionals haurem de prendre alguna decisió, per desgradable que sigui.

La gent diria que com gosen fer vaga els metges, amb el seus sous.

El sou mig d'un metge a Catalunya són uns 2.400 euros, em penso que som els tercers per la cua d'Espanya. I a Europa, només tenim per darrere Turquia, ara a Grècia, i pari de comptar. Estem parlant de metges, eh?

Tot i així. Entén el ciutadà les seves reivindicacions?

Ja sabem que una vaga pot ser impopular, i a més sabem qui dicta si ha de ser-ho. Però volem fer arribar al malalt, al ciutadà, que ens barallem no només per una retallada salarial sinó per mantenir la qualitat assitencial de la sanitat pública. M'agradaria que ho entenguessin. Han de saber que estem a punt, molt a punt, d'arribar al límit de poder mantenir l'actual qualitat.

Perilla el sistema?

El problema no és el sistema. Estem parlant de la qualitat del personal assistencial, no oblidem que els hospitals els fan les persones. La vaga seria l'ultim recurs per dir dues coses: hem de mantenir la qualitat i hem d'arribar a fi de mes. Li asseguro que hi ha metges que si els retallen el sou no arribaran a final de mes.

Quines mesures de pressió poden utilitzar, abans de la vaga?

Com a Col·legi de Metges poca cosa podem fer, la llei de col·legis professionals ja s'ha preocupat molt que els col·legis no tinguin cap poder. Però una altra cosa és que no ens informin de tot el que ens han d'informar, com ha passat.

I els metges com a col·lectiu?

Només tenim el poder de fer arribar a la població que no som una classe social privilegiada, sinó un col·lectiu que defensa una qualitat assistencial que ens ha costat molts anys aconseguir. L'únic poder nostre és que el malalt estigui al nostre costat.

El pacient arriba avui a la consulta espantat?

Ha de saber que la qualitat, des que el pacient entra a la consulta fins que surt, es mantindrà. No canviarà. Ara bé, proves complementàries, etc., etc., tot això... ja està resultant afectat.

Argumenta el Govern que no hi ha fons i s'han de retallar despeses.

Però és que a menys que tin?guessin amagada una carta molt important, amb això no arreglen res. És que hi haurà més diners, l'any 2012? En absolut ens podem creure aquests polítics que diuen que remuntarem, els economistes ho tenen molt clar. Aleshores, a què estan jugant? De què serveix retallar en sanitat? L'any vinent ens tornaran a ?reu?nir per dir-nos que si no ens tornen a abaixar el sou en fotran fora no sé quants?

Què li respon vostè al Govern quan diu que no hi ha altre remei que retallar?

Artur mas es va referir aquest dia a Grècia. Doncs bé, jo hi era fa un any, i vaig estar parlant amb metges d'allà. Sap què em deien? Que cada diputat grec té sis consellers amb els seus corresponents cotxes i estructures. Vull dir amb això que allà i aquí hi ha altres recursos d'on treure diners abans de tocar d'aquesta manera la sanitat. I ells ho saben. Que no ens obliguin a ser més explícits. Educació i sanitat són dos pilars dels quals depèn el futur de qualsevol nació.

Ja sap, és que l'economia està a punt de passar la ratlla vermella.

La confiança, en sanitat, és essencial. Costa molt guanyar-se la confiança de la societat, i aquí s'ha aconseguit. Però costa molt poc perdre-la. Que es deixin de ratlles vermelles, morades i grogues. Aquí no hi ha ratlles. Aquí hi ha un punt del qual no hi haurà retorn. I estem a punt d'arribar-hi, falten dos mesos.

S'ha començat a notar en l'àmbit de les comarques de Girona?

Hem notat que comença a baixar la confiança dels malalts, està totalment constatat. Per sort, els professionals estem molt conscienciats que allò que depengui de la nostra persona es faci correctament. Per nosaltres no quedarà. Però és clar, les llistes d'espera comencen a ser les que són, el personal no clínic també... hi ha coses inevitables.

Però si jo vaig a urgències en plena retallada serè atès?

Això sí, continuara tenint l'atenció que ha de tenir. Però cal saber fins quan aguantarà tota la resta. No només la pública, la medicina concertada també té problemes. Però no se'n parla gaire, perquè la patronal diu: o aquestes condicions o hi ha un ERE.

No el veig gaire optimista.

No vull ser alarmista. Jo encara fa sis mesos creia en les paraules de determinades persones del departament de Salut. Però ara ja no hi crec. Quan una persona no compleix la paraula donada només hi ha dues opcions: o truca per explicar per què no ha complert, o ja deixes de creure en aquella persona.

S'ha trobat casos significatius?

Ja he rebut tres famílies a la meva consulta particular, derivats de la medicina pública. Estaven encantats de l'assistència rebuda al servei d'Urgències del Trueta, però quan van arribar a la segona fase de l'estructura per continuar el tractament es van trobar un estop. No ens portem a engany, les llistes d'espera no vénen d'ara, però això les fa créixer. La situació actual és un cúmul de diverses d'anteriors.

Parli'm una mica d'aquell punt de no retorn a què es referia.

Aquest moment no és delicat, és perillós. Perquè ens podem trobar amb situacions límit. De qualitat. Els polítics s'omplen la boca dient que tenim el millor personal sanitari, però ara hi ha molts professionals que ja no es poden formar tan bé com cal. I això d'aquí 5-10 anys es notarà.

Bé han tingut reunions amb els responsables de l'administració.

Ens deixen parlar, és clar. Ens deixen parlar però no atenen cap dels nostres plantejaments, perquè ni demandes eren. O canvien radicalment d'actitud o això no té solució.

Com s'ha arribat aquí?

Si estem en aquesta situació és perquè els gestors s'han estat equivocant durant anys, ningú pot dir que és a causa dels sanitaris.

Aconsellaria als joves metges que vagin a treballar a l'estranger?

És que la gent, quan acaba la carrera, ja s'està plantejant anar a trebalar a fora. Estem com a Grècia, amb metges a l'estranger que no poden tornar al país perquè no hi ha feina. Aquí tampoc n'hi ha.