Sorprenent però cert. Tossa de Mar va ser el primer municipi de l'Estat espanyol que va prohibir les corrides de toros. El ple de l'Ajuntament va aprovar a finals de l'any 1989 per unanimitat, amb els vots de CiU i el PSC, la declaració de població antitaurina. Això suposava la prohibició definitiva de les corrides de toros a Tossa de Mar, a part de no permetre la publicitat que promocionés aquest espectacle. L'ordenança sempre s'ha mantingut vigent al llarg d'aquests anys i, malgrat els canvis d'equip de govern al municipi, mai s'ha fet marxa enrere davant d'aquesta declaració en defensa dels toros. Així, Tossa de Mar s'ha convertit en la població pionera de la finalització de les corrides a l'Estat espanyol. Molts anys abans que els ajuntaments prohibissin utilitzar animals en espectacles i que el Parlament tirés endavant la ILP per acabar amb les curses de toros arreu de Catalunya.

Quan el ple de Tossa de Mar va aprovar la declaració de municipi antitaurí l'any 1989, l'alcalde d'aquell moment, Telm Zaragoza, va defensar la decisió afirmant que "les places de toros estan en decadència, els joves no creuen en aquestes animalades i els estrangers hi estan cada vegada més en contra". Zaragoza va assegurar fa més de vint anys que "els braus estan antiquats perquè ja ens trobem a Europa i aquestes formes d'actuació pública només serveixen per fer-nos retrocedir al temps dels romans". En aquest sentit, Tossa de Mar va rebre l'any 1989 més de 3.000 adhesions internacionals que donaven suport a la declaració del municipi per prohibir les corrides de toros. Per això l'alcalde va assenyalar en el seu moment que "és lamentable que Espanya no tingui una altra cosa per ensenyar a Moscou, sobre la cultura espanyola, que una cursa de toros".

Defensors dels animals

La prohibició de les corrides el 1989 no va ser l'únic pas endavant que va fer Tossa de Mar en la defensa dels animals. Deu anys abans, el 1979, Tossa també va ser el primer municipi de l'Estat espanyol que va aprovar una ordenança reguladora dels drets dels animals i, al cap de cinc anys, va construir un refugi per a animals abandonats. En aquesta línia, la població va organitzar el maig de 1990, uns mesos després de prohibir les corrides de toros, unes jornades pioneres per debatre sobre la defensa dels animals i que van servir per demanar al Parlament europeu que desbloquegés la Llei antitaurina. Per tirar endavant totes aquestes iniciatives, l'Ajuntament va comptar amb el suport de la Societat Protectora d'Animals i Plantes de Tossa de Mar.

Però la defensa aferrissada dels animals, per part del municipi de la Selva, no sempre va ser plàcida. A part del desacord d'alguns habitants de Tossa i de les poblacions veïnes davant la prohibició dels toros, el fet més polèmic sobre aquesta declaració es va produir el 10 de juliol de 1990, quan una persona estava repartint publicitat i entrades per a la plaça de braus de Girona. El treballador incomplia l'ordenança que havia aprovat el municipi uns mesos enrere ja que circulava amb una furgoneta que tenia publicitat de les corrides. Al cap de sis dies es va repetir la mateixa situació i la Policia Local va advertir de sancionar l'individu amb una multa de 50.000 pessetes. Davant d'aquesta amenaça, el treballador va prendre la decisió de denunciar l'Ajuntament de Tossa de Mar. El judici va acabar amb una condemna per a l'alcalde d'aleshores, Telm Zaragoza, la regidora de Governació, Gisela Saladich, i dos policies locals. L'Audiència Provincial de Girona va imposar 15.000 pessetes de multa als quatre acusats.