Amb la voluntat de debatre sobre la importància dels ports com a motors econòmics dels pobles del litoral, el Cercle d'Infraestructures, la Cambra de Comerç Palamós i la de Sant Feliu es van reunir ahir a Begur. Durant la trobada, el tema recorrent va ser el debat sobre el model portuari que s'haurà d'adoptar al territori en els propers anys, ja que d'aquí a 2018 caduquen la majoria de les concessions dels 16 ports esportius de la Costa Brava, amb 6.753 amarradors. En aquest sentit, la gerent de Ports de la Generalitat, Dolors Rodríguez, va afirmar que la Generalitat està estudiant la possibilitat d'introduir modificacions a la Llei de Ports, per tal de potenciar la seva activitat. És per això que es considera important l'opció de canviar el règim d'amarratges en propietat i apostar per introduir-ne de lloguer.
La jornada va comptar amb les ponències de Tomàs Gallart, president de l'Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics; Joaquim Coello, president d'Applus, i Dolors Rodríguez, gerent de Ports de la Generalitat. Durant els seus discursos i els posteriors torns de paraula del públic, el lloguer dels amarratges va sonar sempre amb força. La conclusió general és que aquesta és una solució per evitar que els ports quedin "morts" durant algunes temporades. Per Rodríguez, aquest fet ha de permetre "optimitzar el que tenim ara i treure-li rendiment", perquè es facilitarà que aquells qui vulguin amarrar-hi les embarcacions durant uns dies determinats, ho puguin fer.
El president d'Applus, Joaquim Coello, va incidir en el fet que s'ha de tenir clara la planificació i la gestió que es vol per aquests ports, i s'ha de treballar per fer que la gent del territori els valori i els vegi com un atractiu més.
Quant a la possibilitat d'optar pel lloguer o la venda dels amarraments, Coello va ressaltar que primer cal tenir clar el model que es vol seguir i desenvolupar-lo de forma igual a tot el litoral, i va explicar que ara que caduquen les concessions de molts ports hi ha una "oportunitat per posar-ho tot en qüestió". El president d'Applus va criticar que el model econòmic actual es basa en un creixement constant, i qui deixa de créixer no pot sortir del deute. En aquest sentit, va afirmar que els ports no es poden basar en un creixement infinit, perquè el paisatge no ho pot permetre, fet pel qual s'ha d'"explotar el que tenim i ser més eficaços per no afectar el territori".
Més connexió a l'exterior
D'altra banda, la gerent de Ports de la Generalitat, Dolors Rodríguez, va descartar que a curt o mitjà termini es pugui connectar el Port de Palamós amb les Balears mitjançant un ferri. Segons va explicar Rodríguez, aquesta situació de moment no es contempla perquè no es pot un flux de passatgers i de mercaderies recíproc, ja que per la banda gironina les dades són satisfactòries, però en el retorn des de les illes Balears de moment les xifres no condueixen a la viabilitat d'una possible connexió. "Econòmicament, no és un moment fàcil i, a més, aquestes línies només funcionen si tenen rendibilitat", va afirmar la gerent de Ports de la Generalitat, qui també va afirmar que tot i això sí que hi ha algunes companyies que han mostrat el seu interès en poder oferir aquesta línia.
Dolors Rodríguez també va avançar que ja hi ha una companyia interessada en connectar escales de creuers al port de Palamós amb vols regulars a l'aeroport de Girona. Rodríguez va explicar que les empreses de creuers volen treballar per fer que això sigui una realitat, per aconseguir que la gent pugui fer parada a la Costa Brava i si ho vol, enllaçar amb un vol per tornar cap al seu país. En aquest sentit va afirmar que "la gent ara vol incorporar-se o marxar en qualsevol punt, i per això fa falta una connexió, i hi ha companyies interessades".
