Un factura de més de 27.000 milions

La factura global dels "19 programes especials d'armament" del Ministeri de Defensa suma un total de 31.631,8 milions d'euros (a data de desembre de 2010), que representa el 3% del PIB espanyol. Si, a més a més, hi sumem els costos addicionals per mantenir operatives aquestes adquisicions, la factura s'incrementa en 480 milions d'euros, la qual cosa situa la factura global en 37.356 milions d'euros. A dia d'avui només s'han satisfet un total de 4.267 milions d'euros (en relació amb el sostre de despesa autoritzada el 2009 pel Consell de Ministres, que va ser de 26.693 milions d'euros). Per tant, queda pendent de pagament, en relació amb el sostre aprovat el 2009, una factura de 27.364,8 ? a abonar progressivament fins a l'any 2025.

Autoreconeixement d'errors

El Sr. Constantino Méndez, secretari d'Estat de Defensa, ja va reconèixer la insostenibilitat del model d'adquisicions del Ministeri durant la seva compareixença a la Comissió de Defensa del Congrés dels Diputats el passat 21 de setembre: "El coste financiero que supone (...) excede la capacidad presupuestaria de los recursos que se asignan anualmente al Ministerio de Defensa". La compareixença es va realitzar a petició de CiU i concretament de qui això escriu, portaveu de Defensa en l'última legislatura.

Pagar poc en bonança i molt en crisi

El programa de pagaments es va dissenyar de tal manera que els primers anys, els de bonança, les quotes eren reduïdes; mentre que ara, en plena crisi, la seva quantia es multiplica, fins al punt que a partir de 2014 el pagament del programa d'armament serà superior a la suma de tot el capítol d'inversions del ministeri: 1.005 milions el 2011.

Més en deutes que en inversions ordinàries

Concretament, el Ministeri de Defensa ha d'abonar, fins a l'any 2025, una anualitat de 1.866 milions d'euros per finalitzar el deute dels programes especials d'armament. Tenint en compte, com ja hem dit, que el total d'inversions pressupostades per a l'exercici 2011 és de 1.005 milions d'euros i que la partida pressupostada per fer efectiu el pagament d'aquest 19 programes va ser de 204,5 milions, tenim el pressupost compromès fins més enllà del 2030. Gràcies a les bestretes del Ministeri d'Indústria, es va poder arribar als 1.000 milions els dos últims anys. Però, tot i així, van faltar 690 milions per aconseguir complir els compromisos adquirits amb els contractistes.

Fa dos anys que Defensa no paga els deutes

Fa dos anys que el Ministeri de Defensa no compleix amb les seves obligacions contractuals i no satisfà als proveïdors i empreses contractades per provisió d'armament i manteniment. S'imposa una reducció severa de la despesa en material de defensa i s'ha de plantejar una reducció del nombre d'efectius de l'exèrcit. El mateix secretari de Defensa ja va afrontar aquesta situació el passat mes de setembre dient a la Comissió de Defensa: "No deberíamos haber adquirido sistemas que no vamos a utilizar, para escenarios de confrontación que no existen y, lo que es más grave, con un dinero que no teníamos entonces ni tenemos ahora".

Un esforç per reduir el dèficit?

A tot això, convé recordar que Espanya té l'objectiu prioritari de reduir el dèficit al 6% al final del 2011 i al 3% al final del 2013. El Ministeri no ha sabut renegociar per mirar de reduir el dèficit del govern. S'excusen dient que el deute va ser contret, en gran mesura, durant les legislatures populars (total adquisicions VIII i IX legislatura = 3.782 milions d'euros - import contractual original).

La irresponsabilitat de juliol

No obstant, en el darrer Consell de Ministres abans de vacances, el 29 de juliol de 2011, es va aprovar la contractació d'un nou programa de "Buques de Acción Marítima" per un cost de 740 milions d'euros. Clarament el Govern espanyol havia d'haver cancel·lat aquesta contractació que s'adoptà en període de restriccions econòmiques.

Pot gastar tant en armament Defensa?

Segons l'Institut Internacional d'Investigació per a la Pau d'Estocolm (SIPRI), Espanya és el desè país en despesa militar per habitant (408 $ per habitant) amb un augment del 34,5% des de l'any 2000. Només els Estats Units (2.100 $), Aràbia Saudita (1.603 $), França (1.026 $), Regne Unit (946 $), Austràlia (892 $), Itàlia (598 $), Canadà (568 $), Alemanya (555 $) i Corea del Sud (499 $) superen a Espanya en despesa militar per habitant.

Defensa pateix menys que Educació o Sanitat

En els PGE 2011, la partida pressupostària per al departament de defensa disminueix un 5,19%. Molt poc en comparació amb la mitjana de reducció dels altres ministeris que arriba al 15%, i concretament al 8,1% Educació, 8,2% a Sanitat, 8,1% en la congelació de les pensions. Així, podem dir que la despesa militar per a l'any 2011 continua sent una de les prioritats en despesa pública per aquest govern.

El principal retret polític

El 12 de maig de 2010, el president del Govern va comunicar al Congrés dels Diputats un dur pla d'ajustament pressupostari per evitar la intervenció econòmica per part dels organismes internacionals. A partir d'aleshores i en els següents dos o tres mesos els diferents ministres del Govern van comparèixer davant del Parlament i van informar de durs ajustos i de mesures de reducció de la despesa. La ministra Chacón ha estat amagant durant un any i mig la greu situació financera del seu Ministeri i no ha estat fins a l'última setmana de la Legislatura i després d'una forta insistència per part de CiU i el PP que el secretari d'Estat va comunicar les dades abans referides. La ministra Chacón no va adoptar les mesures de reducció de despesa en el Ministeri de Defensa en els mesos immediatament posteriors a maig de 2010. Segurament, les seves ànsies presidencials li van fer amagar sota l'estora una greu situació insostenible que s'ha fet evident ara a finals de Legislatura. Mala governant.