Una planta, la Silene Sennenii, que l'únic lloc del món on es troba és l'Alt Empordà, està des de fa anys en perill d'extinció. Un grup d'estudiosos planteja, en un article publicat als Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos mesures per evitar-ho. La principal amenaça és la desaparició del seu hàbitat, per la qual cosa es considera que s'haurien d'engegar mesures concretes per conservar-lo. Abocaments de runa, contaminació lumínica o fins i tot el desbrossament de marges on es troba afecten l'hàbitat. Com ja s'està fent al jardí botànic de Blanes, es planteja també que caldria tenir bancs de llavors.

"Silene Sennenii, un endemisme empordanès en perill d'extinció" és el títol de l'article que firmen Carmen Martinell, Sergi Massó, Jordi López-Pujol, Maria Bosch i Cèsar Blanché, on agrupen els principals resultats de la recerca científica dels darrers anys i plantegen solucions. Qualifiquen la situació de "preocupant" però alhora consideren que encara "estem a temps d'evitar l'extinció d'una espècie singular i molt interessant des del punt de vista botànica, atès que es tracta de l'únic endemisme exclusiu de la plana de l'Empordà". Això vol dir que aquesta àrea geogràfica concreta és l'únic lloc del món on es pot veure la planta. De fet, l'espècie només es concentra en una petita àrea propera a Figueres. Ha estat objecte de diversos estudis científics que han permès detallar la seva situació. Apareix en perill d'extinció a diversos llibres i llistes fins i tot en l'àmbit mundial, fet que permet entre la comunitat científica tenir una consciència clara de la seva vulnerabilitat. Entre moltes altres, a la llista mundial de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) el 2009. El fet de ser conscients de la seva situació i de conèixer a fons l'espècie es converteix en un element que pot ajudar a la seva conservació. La protecció legal no va arribar fins al 2008 amb l'entrada al Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya on apareix al costat d'altres espècies i s'han pres algunes mesures des del departament de Medi Ambient i Habitatge, com demanar a entitats i ajuntaments evitar intervencions que afectin l'hàbitat. La destrucció d'aquest és el motiu principal que podria provocar la seva desaparició, segons els estudiosos. En els treballs de camp s'han detectat agressions a la petita superfície de terreny on neix, a conseqüència de la proximitat a zones urbanes i industrials que amenacen greument l'espècie. Per exemple, el portal de biologia de conservació de plantes recull imatges d'agressions com l'alteració d'un talús a tocar del Manol. Entre altres mesures a adoptar apunten que caldria "netejar puntualment les poblacions més afectades per l'acumulació de runa; limitar la il·luminació artificial (per no afectar els insectes que pol·linitzen) i evitar l'ús d'herbicides en els marges per l'efecte que poden tenir sobre els pol·linitzadors; limitar es estassades als marges (...)".

S'hauria de fer seguiment, conclouen, i tenir col·leccions vives fora d'aquest hàbitat permetria ajudar a conservar-la si calguessin repoblacions futures. És el que s'ha fet al jardí botànic de Blanes, que ha engegat un banc de germoplasma de plantes amenaçades. És el primer indret on s'haurien portat llavors de Silene Sennenii, que es reproduiria fora del seu hàbitat. Per portar a terme el conjunt de les mesures creuen imprescindible la unió dels científics, els gestors, entitats locals i societat en general.