Com reduir l'impacte ambiental del sector nàutic sobre el medi marítim és l'objectiu principal del projecte Boatcycle, dins del programa europeu Life, que desenvolupa des del gener del 2010 l'entitat amb seu a Begur Fundació Mar a través d'un conveni amb el centre tecnològic Leitat de Terrassa, i la col·laboració d'altres ens. Així, de la recerca d'aquests dos anys, el projecte ha posat sobre la taula el problema que representen les embarcacions en desús, per la qual cosa es reclama que l'administració dissenyi una normativa que impliqui el seu reciclatge un cop es deixin d'utilitzar.

El director de la Fundació Mar, Miquel Ventura, ha explicat que, treballant en un projecte anterior, van detectar un gran nombre d'embarcacions abandonades al litoral català i balear. Arran d'aquesta situació, van desenvolupar un nou projecte per veure si el reciclatge d'embarcacions és possible. Van comprovar que el 80% de material d'una embarcació el composa resina i fibra de vidre, de manera que van investigar possibles sortides pel seu reciclatge i van concretar que es pot utilitzar per fer estructures sòlides de ciment així com mobiliari urbà. Un subproducte per treure rendibilitat al reciclatge.

Dins d'aquest projecte, també van poder veure com el registre de propietat d'una embarcació no està actualitzat i van calcular que anualment, a Espanya, es queden en desús un 1,5% de les barques (d'una flota total d'unes 240.000), que no es reciclen.

I fou el 2010 quan va començar el projecte Boatcycle, liderat per Leitat i que compta amb la participació, entre d'altres, de la Fundació Mar i que s'ha desenvolupat aquí i a Itàlia. De fet, es conclou el maig de l'any que ve.

L'objecte del projecte és estudiar tot el cicle de vida d'una embarcació i l'impacte ambiental que genera, des que es dissenya fins que queda en desús, passant per la fabricació, distribució, ús i la gestió dels seus residus (d'olis i motor fins el casc). Per aquest estudi, s'ha fet un programa del procés de desballestament d'embarcacions, analisi tècnica dels materials que surten en el procés de reciclat i una anàlisi del cicle de vida per evaluar l'impacte ambiental i proposar-hi millores: reduir l'impacte, millorar la gestió dels residus i l'aportació d'alternatives útils a l'abandonament i enfonsament d'embarcacions.

Davant d'aquesta anàlisi, el sector nàutic compta anb una sèrie de mancances que Ventura detalla: escassa informació de les característiques i dimensions de les flotes nàutiques en actiu i de la previsió de les que acabaran en desús; la falta d'una normativa en la gestió de l'embarcació i els residus que genera quan deixa d'usar-se, cosa que entén que impedeix crear iniciatives privades per realitzar aquests serveis; i no hi ha sistemes administratius, fiscals ni tècnics dissenyats per garantitzar una bona gestió de les embarcacions en desús.

En aquest sentit, Ventura apunta que si bé econòmicament no és rendible el reciclatge d'embarcacions, sí que ho és, i molt, ambientalment. En l'aspecte econòmic, a més, apunta que es poden crear subproductes dels residus i que el reciclatge crear serveis que generen economia, des de retirar l'embarcació de l'aigua i el seu transport fins al reciclatge pròpiament dit.