El "capo" mafiós Patrizio Bosti portava 25.000 euros a la butxaca quan va ser detingut l'agost de 2008 a Platja d'Aro. Estava sopant en una marisqueria acompanyat de 15 persones sense reparar en les despeses. Considerat pel Ministeri d'Interior italià com un dels trenta criminals més buscats del país, Bosti no renunciava al luxe ni a una vida ostentosa. L'etiqueta de fugitiu de la justícia no li impedia lluir un Rolex de 85.000 euros, conduir un Audi R8 i residir en una luxosa vil·la amb piscina a la Costa Brava. En el moment de la detenció no va oposar resistència. Es va limitar a felicitar els agents que l'havien descobert.
La detenció del "capo" -a qui el perseguia una condemna de 23 anys de reclusió pel doble homicidi dels germans Antonio i Gennaro Giglio, ocorregut el 1984- és només un exemple que evidencia la presència de la màfia a la província de Girona i que el periodista Joan Queralt relata en el llibre La Gomorra Catalana.
La vida luxosa que portava Bosti en terres catalanes no és un cas aïllat. La nit abans de ser detingut, el mafiós Raffaele Amato va perdre 6.000 euros al Casino de Barcelona. Un altre exemple: el tercer mafiós més buscat a Itàlia, Luigi Mocerino vivia a la part alta de Castelldefels i tenia un Hummer al garatge.
"No s'amaguen de posar 20.000 euros sobre la taula per pagar un sopar. Al mateix temps que són capaços d'exhibir-se, prenen estrictes mesures de seguretat per no ser detinguts", explica Queralt.
"Localitzar aquests personatges requereix anys d'investigació específica. Una de les vies per localitzar-los són els seus familiars o els seus contactes associats a l'organització. Els mafiosos canvien molt d'habitatge. L'Amato, per exemple, canviava constantment d'hotel", assegura l'autor de La Gomorra catalana.
En els últims anys, Catalunya s'ha convertit en un dels destins preferits dels mafiosos per instal·lar-se. Aquesta elecció es produeix sobretot per la proximitat geogràfica, cultural i climàtica amb Itàlia però també per la gran presència d'estrangers a la zona -que els permet passar desapercebuts- i pel règim penitenciari espanyol -més benèvol que l'italià.
"El nostre país, a més, és un punt estratègic dins el mercat europeu de la droga. Aquí arriba tot el haixix procedent del nord d'Àfrica. La presència dels mafiosos al territori, sigui de forma permanent o discontínua, és una obligació", explica Queralt. El periodista barceloní calcula que centenars de mafiosos podrien estar instal·lats de forma permanent al nostre país i insisteix en la necessitat de combatre aquestes activitats criminals.
Els perills de la crisi
Queralt, un dels experts més reconeguts de Catalunya en el tema de la Camorra, adverteix del risc que les màfies puguin aprofundir la seva penetració a Catalunya aprofitant l'actual crisi econòmica i financera.
Deixa clar que no hem d'imaginar un mafiós trucant a la porta d'un empresari amb un maletí carregat de diners en metàl·lic. "Funcionen a través d'assessors, bufets d'advocats i assessors ?financers. En aquesta cadena de substitució d'identitats, es ?comença a perdre l'origen dels ?diners. Moltes vegades, l'empresari ni tan sols sap de qui està acceptant els diners".
Malgrat que l'obra de Queralt se centra en la Camorra napolitana, el periodista barceloní insisteix en la necessitat de combatre tota mena de màfies, com la russa o la xinesa. Queralt, a més, està convençut que diversos clans criminals russos estan instal·lats a la Costa Brava. "L'última vegada que vaig estar a Platja d'Aro em vaig quedar garratibat amb la presència de russos. Un dels meus ?somnis seria visualitzar el cadastre ?criminal de la Costa Brava. Ens ?emportaríem un bon ensurt", ?assegura.
Aquest expert en màfies considera "terrible" no tenir constància d'aquesta presència criminal a la Costa Brava. "Aquest és un tema desconegut que mai s'ha investigat. Portem molts anys de venda en el sector hoteler i immobiliari però en sabem ben poc", diu.
Desmuntar tòpics
Queralt intenta desmuntar els ?tòpics que envolten les organitzacions criminals italianes. Malgrat que sempre es presenta la màfia com organitzacions violentes, Queralt fa un aclariment: "Quan la Camorra s'instal·la fora del seu territori, redueix al màxim els fets de violència per no provocar alarma. No els beneficia que hi hagi morts als carrers per culpa de la presència criminal. Aquest fet ?seria dolent per als seus negocis", conclou Queralt, que en el seu llibre reprodueix un dels dilemes de l'escriptor calabrès, Corrado Alvaro: "La pitjor desesperació d'una societat és el dubte de si viure honestament resulta inútil". Una frase que convida els lectors a la reflexió.
