La península Ibèrica és una de les regions d'Europa amb una biodiversitat més rica, i Catalunya no n'és una excepció. Però això no vol dir que gaudim d'una bona salut pel que fa als mecanismes que tenim per conservar-la, sobretot en l'àmbit vegetal. Els experts en ciències ambientals denuncien que la normativa que s'encarrega de vetllar per la flora amenaçada en territori català no només deixa al descobert espècies en perill d'extinció, sinó que dóna cobertura a algunes plantes invasores perquè s'instal·lin al territori a costa de la flora autòctona. Per si fos poc, la llei també blinda espècies que ja estan extingides, protegeix plantes en un territori on la seva presència és inexistent, i un llarg excètera que avergonyeix els especialistes catalans en la matèria.

El problema ve de lluny. Fa 19 anys que la flora de Catalunya es regula sota uns paràmetres erronis, agrupats pel Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). Aquest text es va aprovar l'any 1992 i ja recollia certs decalatges que han perdurat al llarg del temps tot i les pressions d'investigadors, docents i comissions assessores. L'any 2008 les administracions catalanes van treure un decret pel qual es creava el Catàleg de flora amenaçada de Catalunya, el qual seguia contenint els mateixos errors que hi havia al PEIN.

El botànic i professor de la UAB, Llorenç Sáez concreta que les espècies al·lòctones (és a dir de fora i amb risc d'esdevenir invasores) que gaudeixen de protecció per part del Govern són la Cenchrus incertus, Lindernia dubia, Bergia capensis i Salvinia natans. Aquesta última, altrament coneguda com a "falguera d'aigua", està estrictament protegida a la zona dels "aiguamolls del Baix Empordà" i als arrossars de Pals.

Sáez també evidencia que l'annex 3 del decret de 2008 cataloga l'Euphorbia duvalii com a planta protegida a l'Alta Garrotxa, quan en realitat aquesta planta no es troba ni a Catalunya ni a la península Ibèrica. No és l'únic cas. A l'espai natural del Cap de Creus la normativa catalana protegeix la Chelinathes marantae, però els científics encara no han trobat evidències de la seva existència.

El Catàleg de flora amenaçada de Catalunya també fixa un total de 6 espècies que ja estan extingides, a més de 41 que no estan amenaçades (entre les quals, les invasores mencionades anteriorment). En el decret fet el 2008 s'estipula un pla de recuperació de 3 anys per aquelles espècies amb més risc d'extinció, però a finals de 2011 no s'ha aplicat en cap dels centenars de plantes catalogades amb aquesta finalitat. Davant d'aquest pano?rama, diferents especialistes han estat lluitant durant 19 anys amb diversos mitjans per mirar de modificar una normativa poc favorable a la flora autòctona, però fins ara no han aconseguit cap resultat. "Després de dues dècades seguim tenint les mateixes mancances. L'any 2008 les administracions van tenir una oportunitat daurada per corregir els errors del PEIN, però per sorpresa nostra, segueix contenint les mateixes mancances", lamenta.

En aquest camp les altres comunitats autònomes s'han posat les piles, moltes vegades amb ?menys recursos que Catalunya. Sáez posa de manifest que "a l'Aragó tenen plans de protecció eficients per la seva flora des de principis dels anys 90, i això sense comptar amb una Facultat de Biologia com la que tenim aquí", i el mateix passa a Andalusia o Canàries.

Els especialistes consideren que canviar la legislació per millorar la protecció de les espècies de plantes de Catalunya es podria fer de forma senzilla, amb una simple Ordre del Govern, però lamenten que això encara no s'hagi fet. Tot i això, l'any 2009 es va crear la Comissió Assesora de Conservació de la Flora de Catalunya.

Aquest organisme té les funcions d'aconsellar al departament d'Agricultura (que també engloba temes de medi ambient) en matèria de conservació de flora, elaborar els informes que consideri en aquelles qüestions relacionades amb la conservació de la flora, emetre informes tècnics sobre els processos de catalogació i descatalogació d'espècies del catàleg aprovat el 2008. Això deixa la porta oberta a reparar els defectes de la normativa que protegeix la flora catalana.