Dissabte: Canviant la història

Diuen des de CiU que l'Agència Catalana de l'Aigua pot acabar arruïnant el país. Suposo que la ruïna vindrà per la suma de més coses però, en tot cas, comença a ser preocupant la indecència amb la qual el partit de govern s'espolsa responsabilitats i de quina manera està revisant la història del país. Qui va ser que va crear i sobredimensionar l'ACA? Qui va ser que va crear una funció pública catalana gegantina i plena de directius de la seva corda amb sous monstruosos? Qui va crear una corporació catalana de ràdio i televisió desassenyada? Qui va crear la política d'un polígon industrial i un pavelló per a cada poble? Qui va desplegar tan malament els Mossos d'Esquadra? Qui va duplicar l'ensenyament? Van ser els governs de CiU! Van ser els governs de Jordi Pujol, dels quals el president Mas va formar part destacada, que van causar aquestes protuberàncies. I els tripartits no van fer res per arreglar-ho sinó que ho van empitjorar. Ara arriba una nova CiU mostrant-se com els catalans austers de tota la vida -com senyors Esteva de sempre- anunciant que salvaran la pàtria a canvi de sang, suor i llàgrimes. Quins collons!

Diumenge: Senador Montilla

Sovint els catalans ens tenim excessivament sobrevalorats. Ho dic per la commoció que ha causat saber que l'expresident Montilla ha decidit refugiar-se al senat espanyol. Un lloc "inútil i desprestigiat", com el defineix Josep Ramoneda. Crec que no hi ha millor destí per confinar el Brutus del President Maragall.

Un lloc que proporciona la invisibilitat idònia pel personatge. És el millor refugi per algú que, a causa de les circumstàncies de debilitat política i a la crisi econòmica, possiblement hagi estat un dels pitjors presidents que ha tingut el país. A l'espera del que faci Artur Mas que va en camí de superar-lo a causa de la seva obsessió de permetre que el Tea Esade deixi el país més arrasat, desfet i bombardejat que en qualsevol somni de Peces Barba.

Dilluns: Els 'assassins' del President

Tots els assassins polítics del President Maragall han acabat com han acabat. José Montilla al Senat i Rodríguez Zapatero a... a l'infernpossiblement. El final de Montilla i Zapatero em transporta als darrers mesos de la presidència de Maragall. Zapatero convertit en el líder mundial d'una nova esquerra i Montilla l'home emergent del PSC. Tots passejant pel barri vell de Girona rebent Zapatero un bany de multituds. A una cinquantena de metres de distància es veia el president Maragall ignorat pels seus. Passejava acompanyat solament de la seva inseparable Diana. Amb una mirada melangiosa i trista Maragall mirava les balconades del Barri Vell. ZP i Montilla ja li havien omplert l'esquena de punyals. En aquell moment segur que no podien ni imaginar que acabarien igual o pitjor que la seva víctima.

Dimarts: Mifas

L'associació Mifas, que durant anys ha portat decència i il·lusió a persones amb minusvalideses físiques es troba en una situació complicada. La Generalitat li ha retallat les subvencions. Això els obligarà a fer una retallada de programes d'inserció laboral i per millorar la qualitat de vida d'aquesta gent. Mifas dóna feina a unes 400 persones amb minusvalideses. Té quatre societats que es dediquen, entre d'altres coses, a la gestió d'aparcaments i al disseny gràfic.

Dimecres: Acas

Correm el perill de carregar-nos totes les estructures que la societat civil ha anat teixint per millorar la nostra societat. Parlava de Mifas. Ara de l'Acas. L'Associació Comunitària Anti-Sida de Girona ha fet durant aquesta vintena d'anys d'existència una feina immensa. Durant els primers anys de la seva trajectòria la va haver de fer quasi en solitari perquè les administracions no van saber com reaccionar més enllà d'emmagatzemar --aïllats- els malalts en llocs perquè agonitzessin i finalment morissin.

S'obliden ràpid aquells anys foscos i vergonyants en què molts ultres catòlics van celebrar la sida com una plaga bíblica enviada per arrencar del planeta viciosos i desviats. L'Acas hi va ser. També després, quan la malaltia es va convertir en crònica i es va abaixar la guàrdia. Com també ha estat a tots els punts quilomètrics de la prostitució i a tots els pisos de putes i gigolós de Girona i Salt. Una feina que no ha fet i que no fa ningú més.

L'Acas té seriosos problemes econòmics. No arriben els diners compromesos per la Generalitat, els han retallat les subvencions i les caixes no els fan pòlisses. Estem parlant d'una ONG que fa vint anys que té cura de les nostres vergonyes.

Dijous: Beneficència dental

Una vintena de dentistes gironins han presentat la seva clínica solidaria instal·lada al mercat del Lleó de Girona. Els programes d'ajut i solidaritat mereixen un reconeixement públic. Sobretot quan es tracta de dentistes que, en un punt no concret de la història, van quedar al marge de la resta de la sanitat pública. No només va quedar fora de la sanitat pública sinó també de les mútues que ofereixen unes polisses dentals que només cobreixen allò més bàsic... poca cosa més que les neteges.

Divendres: Tercer rail

La Generalitat s'ha posat a treballar seriosament per fer com més aviat millor el tercer rail d'amplada europea entre Figueres i Portbou. El consideren el tram més prioritari del corredor del Mediterrani. Creuen que l'entrada de capital privat en la seva construcció i explotació pot fer-ho possible en un context en què les administracions no inverteixen. Certament no és competència de la Generalitat fer aquest tercer rail. Però l'administració de l'Estat s'hauria d'acostumar a fer seu el treball de la Generalitat i no a considerar-lo una declaració de guerra de competències.