diumenge DIETARI

Sembla que el govern dels millors està disposat a executar les retallades que considera imprescindibles passi el que passi, diguin el que diguin, hi hagi els incendis que hi hagi i passant pel damunt de qui calgui. Sempre que les majories parlamentàries ho permetin, estan en tot el seu dret democràtic de fer-ho. Però hi ha un fenomen molt preocupant -molt i molt preocupant- que els millors haurien de començar a tenir present: s'està violentant la convivència a Catalunya. Cada dia hi ha més protestes de cop de puny amb treballadors, estudiants... O CiU comença a explicar què està fent sense arrogància, sense retrets i buscant la complicitat de la majoria de partits, o en qüestió de mesos el país pot entrar en una espiral de violència sense precedents.

diumenge Taxa Mas

Si l'exconseller Huguet ?ha?gués decidit tirar endavant una taxa turística com la que planeja el president Mas, als vint segons hauria estat cremant damunt d'una pira índia. Diu Mas que suposarà "poc més que un cafè". Un servidor és partidari d'aquesta taxa. El turisme aporta ingressos al sector turístic però també hauria de contribuir de forma directa a la conservació i millora del país. Si la taxa Mas ha de servir per això crec que hi haurà molta gent -de la dreta i l'esquerra- que li donarà suport. Si ha de servir per això... clar!

dilluns Eternament joves

Comença una setmana crucial per al socialisme català. Depèn del que es decideixi aquesta setmana aquest partit podrà algun dia tornar a aspirar al poder que ha perdut a tot arreu. Es parla molt de canvi de noms però el socialisme català fonamentalment ha perdut sintonia amb la societat i, més greu encara, ha tallat el cordó umbilical amb la societat jove. Només cal veure a qui en diuen joves del PSC. Un servidor està estudiant a possibilitat d'afiliar-se al PSC per ser considerat eternament jove... sense haver-se de fer un lífting.

dimarts El Trueta de Salt

En Jaume Torramadé m'explica que Salt està predisposat i té espai per acollir el futur nou hospital Josep Trueta i també la facultat de medicina. Dit això Jaume Torramadé adverteix que no entrarà en una guerra Girona/Salt per fer col·locar dins del seu municipi cap d'aquests dos projectes. Diu l'alcalde de Salt que la seva població és la gran perjudicada de la història però que la decisió d'aixecar el Trueta i la facultat a Salt o Girona ha de venir després d'un procés d'anàlisi. Aquest procés ha de tenir present, segons l'alcalde, on hi ha el millor espai, les millors comunicats i on va millor per donar servei a totes les comarques. El cardiòleg i degà de medicina RamonBrugada avala que el Trueta s'aixequi a Salt.

Em fa la impressió que s'ha obert un debat molt interessant.

Dimecres Estany de Banyoles

El Parlament de Catalunya crearà, algun dia, el parc natural de l'Estany de Banyoles. Ho ha aprovat per unanimitat el Parlament a proposta del diputat ecosocialista Joan Boada. Aquest "algun dia" vol dir que no posen cap data ni fixen cap termini màxim per fer la llei. Això en política és com no aprovar res. El parc natural de l'Estany de Banyoles és el dèficit més incomprensible que hi ha actualment en la xarxa de parcs naturals. Possiblement es tracti de l'ecosistema més clar per aspirar a aquesta protecció màxima però històricament han existit interessos locals contraris a aquesta declaració.

Dijous patrimoni privat

Diu el bisbe Francesc Pardo que l'Església té la titularitat de tots els seus temples però que el benefici és per a tota la societat perquè en el context turístic actual el patrimoni de l'Església és un dels principals actius. Diu el Bisbe que l'Església "és rica en patrimoni i pobra en diners" i que per tant no pot assumir ni tan sols les urgències de reconstrucció de tot aquest patrimoni. Francesc Pardo té tota la raó del món: el patrimoni catòlic és un del principals atractius del país i forma part de la nostra cultura (se sigui o no catòlic). Però si són les administracions qui han de fer-se càrrec d'aquest costós manteniment, també haurien de tenir dret a gestionar-lo.

Divendres Girona no importa

Poca gent s'estranya que avui TV3 no hagi fet cap menció en el seu conglomerat de portada del migdia d'uns fets tant greus com els de la Universitat de Girona. Ningú s'estranya perquè la societat gironina (com la de la resta de demarcacions) ha assumit que Barcelona és l'única realitat imprescindible d'aquest país petit i acomplexant anomenat Catalunya. Em pregunto quina hauria estat la reacció mediàtica si un rector de Barcelona autoritza l'entrada de porres i escuts a la universitat, amb llançament de taules, corredisses, ferits, detinguts...

Ara és tard per lamentar-se. Tots plegats hem permès que es construeixi un país basat en el pes central de la seva capital, amb una perifèria convertida en una mena de gran balneari. Els mitjans de comunicació públics i privats destinen el 99% dels recursos humans a Barcelona de manera que converteixen la perifèria en un repunt exòtic.