El fantasma de la crisi plana sobre el cap dels ciutadans i alguns, quan l'aixequen, es pregunten si en temps de poca disposició econòmica cal mantenir la tradició dels llums de Nadal als carrers. La voluntat de dinamitzar l'activitat comercial i incentivar la possible clientela són l'argument recurrent per a la defensa d'aquesta despesa, mentre que a l'altra banda hi ha qui es planteja si les bombetes de colors tenen cap incidència real en el consum.

Aquesta campanya nadalenca és comú que els ajuntaments informin de la il·luminació del seu municipi remarcant algun d'aquests aspectes, tots relacionats amb l'abaratiment de costos: la reducció d'ornaments, l'ús de llums de baix consum, la col·laboració econòmica dels comerciants locals o la recerca d'alternatives imaginatives i més barates que les instal·lacions tradicionals.

La factura més cara la paga Girona, que aquest any ha invertit més de 200.000 euros per il·luminar 41 carrers i espais públics amb 286 llums "leds" -per reduir el consum a la meitat-, encendre un gran arbre de Nadal a la plaça Catalunya i organitzar nombroses activitats conjuntament amb comerciants i entitats. L'Ajuntament defensa aquesta inversió com una aposta per reactivar el comerç local i ser un referent turístic.

A tocar de Girona, Salt compta amb la implicació de la Federació de Comerciants per cobrir 4.000 dels 12.000 euros que han costat els llums nadalencs. Aquest 2011, tan sols s'han llogat els elements que decoren el carrer Major, mentre que per a la resta de la població l'Ajuntament ha utilitzat els ornaments guardats en els magatzems municipals i els cedits pel centre comercial Espai Gironès, que ha renovat el seu material i ha donat el vell a Salt. En conjunt, Ajuntament i comerciants han incrementat la il·luminació també amb la voluntat de potenciar les vendes.

Per a l'ambientació nadalenca d'aquest any, Figueres ha buscat una fórmula per estalviar diners en la instal·lació dels llums -que ha assignat per 47.887 euros- consistent en col·locar 386 plaques d'acer inoxidable a les façanes dels edificis. Per incidir una mica més en la reducció de costos, el govern local també ha substituït 129 figures per llums "leds". Un repàs dels pressupostos dels últims 4 anys mostra una línia descendent en la factura municipal destinada als llums, passant dels 203.000 euros invertits per a aquesta finalitat el 2008 als 85.000 del 2010 i a menys de 50.000 ara.

A la Garrotxa, l'Associació de Comerciants d'Olot paga els llums de Nadal encesos a la ciutat, on aquest any la Cooperativa La Fageda també ha aportat 5 arbres de grans dimensions. El regidor de Promoció Municipal, Estanis Vayreda, va explicar que l'Ajuntament ha assumit la instal·lació dels elements ornamentals -amb la feina a càrrec de la brigada municipal- i la despesa elèctrica que generi. Tot i no concretar quin serà aquest cost, Vayreda va destacar que es reduirà un 13% respecte al 2010 a conseqüència de la substitució de les bombetes per "leds" i d'una restricció horària pactada amb els comerciants, de manera que els llums només estan encesos de dos quarts de 6 de la tarda a dos quarts de 9 del vespre, i fins a les 11 de la nit les diades assenyalades.

A la capital del Pla de l'Estany, l'Ajuntament destina 21.000 euros al muntatge i desmuntatge dels llums de Nadal -també "leds", seguint la tendència general- i 2.000 més a fer les reparacions pertinents, uns imports que es completaran amb el cost d'un consum elèctric pendent de quantificar.

Il·luminar la Costa Brava

A la Costa Brava, Palafrugell ha invertit 22.000 euros per comprar llums nous de baix consum, una altra inversió municipal pensada per incentivar el comerç local. Palamós s'ha acollit a una possibilitat donada per les empreses de lloguer de material que li rebaixava el preu fins a un 40% si el contractava a l'estiu, cosa que ha permès rebaixar la factura 5.000 euros respecte de l'any passat, passant de 19.000 a 14.000. A més d'usar "leds", el Consistori remarca que també ha estalviat utilitzant més de 6.000 metres de fil lumínic que té instal·lat tot l'any als fanals dels principals carrers de la població i als campanars de les dues esglésies.

Els ornaments de Castell-Platja d'Aro són de propietat municipal, de manera que aquest any l'Ajuntament no ha destinat diners per comprar-los o llogar-los, i n'ha encarregat la instal·lació a la brigada municipal i a l'empresa concessionària del manteniment de l'enllumenat públic; el Consistori no disposa de dades per quantificar la despesa energètica.

A la Selva marítima, l'Associació de Botiguers Blanes Centre s'encarrega de la il·luminació nadalenca dels carrers, pressupostada en 23.000 euros i per a la qual disposa d'una subvenció municipal de 8.000 euros. Per la seva banda, l'Ajuntament assumeix els 500 euros que costa ornamentar la façana de la casa consistorial -amb material ja existent-, segons va explicar la regidora de Promoció de la Ciutat, Lourdes Fàbrega.

A la mateixa comarca, Sils ofereix un exemple d'estalvi a base d'imaginació, ja que ha prescindit dels ornaments tradicionals -limitant-los a la façana de l'ajuntament i poques hores al dia- subs-tituint-los per decoració feta en els centres educatius del poble a partir de material facilitat pel Consistori. El municipi veí de Maçanet de la Selva ha preferit mantenir la tradició de guarnir la via pública, però amb menys ornaments -dels 49 de l'any passat a 37 d'ara- i reduint el pressupost un 44%, deixant-lo en 2.360 euros.