Segons el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, la definició de civisme és "zel pels interessos i les institucions de la pàtria". Em sembla una concreció poc o gens adequada al substantiu "civilització" i al verb "civilitzar" que el mateix diccionari precisa com a "avançament de la humanitat en l'ordre intel·lectual, social, moral, etc." i com "treure de l'estat salvatge, fer passar a un estat més avançat de cultura intel·lectual, social, moral, etc." un país, per exemple, respectivament. Per últim, la "civilitat" es predica de "qui té les maneres acostumades entre les persones que viuen en societat" i també es diu de la "demostració de bones maneres".

Tot això, àdhuc l'estima pel país, abans s'ensenyava a la llar de cadascú. Per ?exemple, respectar l'espai urbà comú, les façanes d'edificis públics i privats, baixar de la vorera quan et trobaves enfront de persona de més edat, no jeure damunt la gespa, sortir de casa "pixat i ben pixat", com molt encertadament un dia va dir l'alcalde barcelonès Joan Clos-constituint rialla de molt mal gust liderada, com sol passar en aquest país, pels mitjans públics de comunicació, Catalunya Ràdio i TV3-, tractar de vos o de vostè una persona gran, obeir i honrar els pares i familiars així com els mestres, i tot un reguitzell de normes no escrites, herència cultural del passat que s'anava traspassant a les noves generacions, i tot amb la finalitat de respectar els altres i tot allò, com els bancs o els gronxadors que a les places es trobaven, que eren del comú. Estranyament, quan més amunt hem anat en l'àmbit material (poder adquisitiu) i també pel que fa a l'ensenyament primari, secundari i universitari, més avall hem anat en l'espai de la moralitat, entesa aquesta com a costum plenament acceptat per tothom en benefici, reitero, de la millor de les convivències. No és admissible, per exemple, que un estudiant de tercer de Dret vagi a classe amb samarreta imperi o vestit de jugador del Barça, com a mi m'ha passat. Això era inimaginable poques dècades enrere i mostra del relaxament que es dóna a la nostra societat respecte de les formes de comportar-se.

Hi haurà moltes excepcions, i algunes d'altíssima qualitat, però mantinc la tesi que aquesta pèrdua de valors socials, ja que així els considero, resideix en la irresponsabilitat de molts pares (massa!) i en la falsa creença que la democràcia, pel sol fet d'emparar els drets i les llibertats fonamentals, equival a desfer tota herència de convivències rebuda pel que fa a la civilitat, mal substituint-la per opcions i posicionaments ideològics, els quals, sovint tant excessivament com inútilment confrontats, donen com a resultat l'oblit i la no pràctica d'allò que fou base per construir l'actual Estat social, democràtic i de dret, l'entesa des de la discrepància. Un estat d'anarquisme difús en el qual tot s'hi val atès que s'ha omplert el sac dels drets en la mesura que s'ha buidat el sac dels deures. També això constitueix avui explicació de l'actual desafecció en què es mou l'acció política i el feble ancoratge d'aquesta en el fons de la societat, al meu parer.

Davant nostre tenim el resultat de la creixent i arrelada incivilitat: En aquests darrers anys, els Ajuntaments s'han fet un fart de reglamentar usos d'espais públics, penalitzar comportaments que no tenen cabuda cultural en una societat avançada o a instruir els ciutadans en la pràctica d'hàbits convivencials. La potestat normativa municipal, tant vergonyosament com necessàriament, s'ha posat al servei de suplir la mala educació rebuda a casa, que no pas a l'escola com alguns ens volen fer veure. En aquest sentit, és d'aplaudir que l'alcalde gironí, Carles Puigdemont, aposti per la "tolerància zero", com avui es diu, amb relació a l'incivisme i que instrueixi els seus agents de la policia a actuar amb rigor i sense febleses de cap mena en matèria de compliment de les ordenances municipals. No pot ser que Girona presenti espectacles nocturns relatius al "botellón" o centenars de façanes embrutades per grafits sense que ni tan sols s'observi l'actuació policial. Si li diuen, a l'alcalde Puigdemont, que practica una "política repressiva", com algunes vegades s'ha dit respecte a posar a la pràctica allò que es troba escrit en els diaris oficials, que no s'esforci a combatre dialècticament l'altre. No és necessari, puix la ciutadania estarà amb ell i... naturalment, els poca-soltes amb els incívics en retroalimentació permanent. La gent, entre la qual em poso, està tipa de tant desori.

Un altre exemple del que dic el constitueix el reglament que té aprovat l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, encapçalat avui per l'alcalde Joan A. Albó, relatiu a la biblioteca municipal Octavi Viader, recentment modificat. Si tota biblioteca és, per definició, espai de cultura posada al servei de la cultura i preservada de tot allò que és incivisme, la Corporació Municipal s'ha vist amb l'obligació de penalitzar, observin, el següent: Menjar, beure, fumar, canviar de lloc el mobiliari, entrar amb animals de companyia, ús de telèfon mòbil, la falta de respecte i els insults als treballador del centre, accedir-hi per zones tancades al públic, apropiar-se de documents o d'altres béns i... anar-hi "amb manca d'higiene corporal que ofengui de tal forma que sigui una molèstia per a les altres persones". Si ho hagut de fer, és que tot això s'hi practicava. Quina vergonya! Està tot dit.