Els pagesos hauran d'abandonar els monocultius per poder rebre les ajudes de la Política Agrària Comuna (PAC) a partir del 2014 si s'aprova la proposta de reforma que va fer pública la Comisió Europea l'octubre de l'any passat. Per accedir a les subvencions, les explotacions hauran de produir tres tipus de conreus diferents com a mínim, el més important no podrà superar el 70% del territori cultivat, i el més petit no ocuparà menys del 5%.

Segons el coordinador tècnic d'Unió de Pagesos, Andreu Ferré, d'aquest condicionant en dependrà poder accedir al pagament bàsic i a les ajudes a la sostenibilitat, l'anomenat greening, que suposen el 70% de les ajudes de la PAC que reben els pagesos, en un context en què la renda agrària catalana ha caigut un 38% entre 2001 i 2010. A més, els productors dels membres més antics de la Unió Europea veuran reduïda les ajudes amb la creació d'una "tarifa plana" de pagaments. Fins ara els agricultors de països com Espanya i França cobraven en funció de la producció dels anys anteriors a l'ampliació de la Unió i rebien més diners que la resta.

La desaparició dels monocultius és una de les mesures ambientals amb què la Unió Europea vol fer més sotenible el sector agrari del continent. A la proposta de la Comisió també s'inclou l'obligatorietat de mantenir les pastures permanents i mantenir un percentatge del terreny de les explotacions per a "zones d'interès ecològic", com elements paisatgístics i boscos.

A Girona hi ha 1.190 receptors d'ajudes europees, segons els registre del Ministeri d'Agricultura, la segona província catalana on més n'hi ha per darrere de Lleida. Els conreus més afectats per aquesta mesura a la demarcació són l'ordi, que ocupa més de 20.000 hectàrees, i el blat, cultivat a més de 18.000. Les pastures permanents suposen més de 60.000 hectàrees, que cal mantenir per poder accedir a les ajudes, exigència ja prevista en la PAC actual.

Ferrer assegura que per complir aquesta exigència els pagesos hauran d'arrencar part dels conreus actuals i això tindrà un cost inassumible. Per al president de JARC a Girona, Pere Robirola, en els últims anys s'han fet inversions molt importants per millorar els cultius actuals que ara tindran menys espai en les explotacions. Robirola remarca que el mercat és el que és i cada agricultor sap què ha de fer a la seva explotació.

Ferrer insisteix que les organitzacions agràries no s'oposen a promocionar una agricultura més sostenible, ni que el 25% de les ajudes al desenvolupament rural, l'altre pilar de la PAC, estigui destinat a pràctiques voluntàries de millora del medi, però sí a convertir aquestes mesures en obligatòries per a tots els pagesos. Tambè critiquen que les ajudes siguin iguals per a tots els territoris del continent sense fer distincions entre els diferents climes.

L'objectiu de la Comisió Europea amb aquesta reforma és frenar la pèrdua de biodiversitat agrària al continent. En diversos informes de l'Agència Europea del Medi Ambient i de la FAO s'alerta de la disminució de varietat de cultius conreats al continent i al món com a conseqüència de les polítiques agràries que s'han fet fins ara, que han impulsat tant la industrialització i els monicultius com l'abandonament d'una part de les terres de conreu per la desaparició de la agricultura tradicional. ?L'agència de l'ONU alerta que el 90% de les calories que consumeix en l'àmbit mundial provenen de només el 30% de les espècies cultivades. La Unió Europea considera que una agricultura més diversificada serà més sostenible i també menys costosa i vol aprofitar la reforma de la PAC potenciar la biodiversitat.

La proposta de la Comisió es discutirà al llarg d'aquest any a les institucions europees i estarà en vigor entre el 2014 i 2020. Tant la Generalitat com el Govern espanyol s'han oposat a la reformar des de que es va fer pública. El Departament d'Agricultura ha convocat aquesta setmana una comissió per analitzar l'impacte econòmic de la reforma de la PAC al camp català, que espera començar a presentar dades cap a finals del mes de febrer.