La Unió Europea vol potenciar una agricultura més sostenible a la vegada que liberalitza uns mercats en els quals no pot competir en ­igualtat de condicions. Segons Adreu Ferrè, coordinador tècnic d’Unió de Pagesos, «ens estem fent trampes al solitari». Les exigències ambientals i sanitàries de la UE són molt més elevades que les de la resta del món, cosa que provoca l’encariment de la producció d’aliments. Com en la lluita contra el canvi climàtic, la UE va un pas per davant de la resta de països.

L’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) restringeix molt més que la FAO la llista de productes fitosanitaris que es poden fer servir als camps del continent. Dels més de 1.000 que autoritza l’agència de l’ONU, la UE només permet al voltant de 300 subtàncies. A dins dels productes fitosanitaris es troben els insecticides que es fan servir per lluitar contra les plagues o els medicaments que es poden administrar als animals en les explotacions ramaderes. Segons Ferré, amb aquesta política els pagesos estalvien costos a la sanitat pública i redueixen la quantitat de residus, però els ­preus pugen. Per a Ferrer, el problema és que la Comisió Europea no promou entre els consumidors el valor afegit de l’agricultura europea. Segons aquest tènic, Europa hauria de fer veure que la PAC no serveix només per garantir la renda del pagesos, sinó també per mantenir el medi ambient.

Els aliments produïts a Europa han de competir en els mercats domèstics amb els de la resta del món, perquè la UE encara és el principal importador mundial d’aliments, tot i que compta amb països líder en la producció de determinats conreus com el sègol (Polònia), ordi (França), raïms (Itàlia) i olives (Espanya).

Però segons Ferrè, les ajudes de la PAC no arriben per superar la diferència de preus amb la resta del món, i això és competència deslleial. Aquest és un dels motius pels quals entre 2003 i 2010 van tancar el 20% de les explotacions agràries europees, segons les dades d’Eurostat.

La situació dels pagesos europeus podria empitjorar encara més quan l’Organització Mundial del Comerç (OMC) doni llum verd a una major liberalització dels mercats dels aliments els propers anys. Per aquest motiu, la UE ja ha inclòs l’agricultura entre els sectors que poden rebre ajudes del fons per adaptar-se a uns mercats globals més competitius, i fins i tot la possibilitat de reestructurar el sector.

El moviment mundial de pagesos Via Campesina ha denunciat aquesta situació i demana una reforma total de la PAC que defensi més els agricultors i eviti la importació d’aliments. Per a aquest sector de la pagesia europea les mesures ambientals es queden curtes i haurien d’anar més enllà.

Menys emissions

Els últims anys l’agricultura catalana ha fet passos cap a la sostenibilitat. Des de l’any 1990, que serveix de referència per al Protocol de Kyoto, el sector primari ha reduït un 4% les seves emissions, mentre que en el seu conjunt, Catalunya les ha aumentat un 24%.

Els pes de les emissions de la agricultura també és més baix a Catalunya. Representa el 8% del gasos d’efecte hivernacle emesos a l’atmosfera, gairebé la meitat que en l’àmbit mundial, que arriben al 15% de les emissions.