La preocupació sobre el sòl no és gens nova per a la pagesia. Ja l'anterior govern va intentar homogeneïtzar els criteris a aplicar en el sòl no urbanitzable, d'acord amb la legislació urbanística, territorial i paisatgística vigent.

Ara, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat ha aprovat la creació de la ponència de sòl no urbanitzable per tal d'homogeneïtzar el tractament que se li dóna i establir criteris sobre les activitats que s'hi poden implantar. Però per a la pagesia els dubtes persisteixen i els problemes en el sòl no urbanitzable continuen.

En els darrers anys hi ha hagut un intens desenvolupament de legislació en matèria urbanística. Des de la pròpia llei d'urbanisme, amb tres modificacions (i la quarta que està en tràmit parlamentari), l'aprovació d'un gran nombre de planejaments territorials, les normatives en l'àmbit dels plans territorials parcials i les directrius del paisatge. En totes elles amb preceptes a aplicar en els projectes de construcció en el sòl no urbanitzable. I malgrat tot el desplegament normatiu, encara és necessària la creació d'una ponència per estudiar i proposar criteris, o per proposar modificacions legislatives, entre d'altres.

Des d'Unió de Pagesos no discutim la necessitat d'harmonitzar i, sobretot, de simplificar, la normativa urbanística en el sòl no urbanitzable, ja que el sector agrari és un dels més perjudicats per aquest desgavell urbanístic i, bàsicament, per l'excés de regulació a la qual està sotmès. Tenim l'exemple vigent de l'atzucac en el qual es troben algunes explotacions ramaderes, que han d'adaptar les seves instal·lacions a la normativa de benestar animal, però que el planejament municipal n'impedeix l'augment de superfície construïda.

Ara bé, advertim al Departament de Territori i Sostenibilitat de dues qüestions: en primer lloc, molts dels problemes que es generen en el sòl no urbanitzable no estan motivats per una manca de regulació, o per una regulació laxa, sinó pel no compliment de la legislació vigent, i per la manca de vigilància. És a dir, per la manca del compliment de la disciplina urbanística. Coneixem els problemes que tenen els ajuntaments per fer una vigilància estricta en tot el sòl no urbanitzable, però és el govern qui ha de dedicar més esforços per habilitar instruments legals per facilitar la tasca als municipis.

D'altra banda, la iniciativa de la creació d'una ponència per abordar problemes concrets en el sòl no urbanitzable pot ser positiva, però a d'Unió de Pagesos hi trobem una mancança significativa: no s'hi contempla la participació del sector agrari.

Cal tenir present que el sector agrari és el principal usuari del sòl no urbanitzable. Les activitats agràries ocupen entre un 30 i un 60% d'aquest sòl a Catalunya, depenent de les zones, i bona part de la regulació existent s'ocupa de les estructures necessàries per a les explotacions agràries. Sense la participació del sector, aquesta ponència neix coixa. Bona part de la normativa d'aquest sòl està pensada des d'una perspectiva urbana, i moltes vegades no encaixa amb les necessitats del sector.

Des d'Unió de Pagesos entenem que cal una regulació i ja fa temps que treballem, i fem arribar a qui té responsabilitats en la matèria, les nostres propostes. Sense la visió del sector, sense el coneixement bàsic sobre l'activitat agrària, hi ha moltes possibilitats que la regulació sigui injusta i no encaixi en la realitat i, per tant, que empenyi una mica més les explotacions cap a la falta de viabilitat econòmica.