Té raó el periodista Enric Juliana quan, arran de les pujades d'impostos a Espanya i de la creació de noves taxes a Catalunya, diu que el repartiment progressiu dels sacrificis - "progressiu", diu?- té avui mala premsa perquè s'ha instal·lat a la societat la idea que sempre paguen els mateixos: La classe mitjana, cada vegada menys "mitjana", amb nòmina i a més a més, hi afegeixo, que es troben "fitxats" per l'Agència Tributària, sigui l'espanyola o sigui la catalana. Té raó, dic, però hi afegeixo que jo tinc la percepció que la gent també està tipa de pagar per engreixar unes ineficients administracions públiques que tot ho compliquen, que la gent està tipa de pagar els capricis i la monumentalitat dels que manen, que la gent està tipa de pagar el desori, el desordre i la gatzara amb què sovint són administrats els diners del comú i que la gent està tipa d'escoltar una cosa i a les vint-i-quatre hores veure que es fa el contrari del que es predica.

Poso un exemple d'aquest darrer atipament: El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, escridassa el govern de l'Estat encapçalat per Mariano Rajoy dient que amb la pujada de l'Impost de Renda de les Persones Físiques (IRPF) el dèficit fiscal català serà asfixiant, però tot seguit van els diputats de CiU a Madrid i voten a favor del decret-llei que incorpora aquesta pujada impositiva. En què quedem: Una major recaptació en l'impost sobre el treball comporta una nova volta de rosca en l'ofec de Catalunya o és una mesura adequada per fugir d'una crisi econòmica que pot, enguany, portar a l'atur 5,5 milions d'espanyols? Aquí, algú deu pensar que és de nit i portem ulleres fosques i que aleshores som uns estúpids que tot ens ho empassem. El blanc és igual al negre i el negre és igual al blanc? El conseller sabrà d'economia - jo no ho poso en dubte-, però hauria de saber que en els altars no es troba i menys per ser invocat com a sant benefactor nostre.

Essent cert que el PP i CiU, en seu parlamentària estatal, han apujat l'IRPF, és encara més cert que el Parlament de Catalunya té aprovat i ningú no ho qüestiona que s'hi afegeixen quatre punts més a la xifra percentual que ens arriba de Madrid. Som la regió europea que més alt té aquest impost i té collons - dispensi'm- que s'imputi el Govern de l'Estat com a responsable d'una situació -liderar tributàriament Europa al costat de Suècia en rendes del treball- que sobiranament així ho han establert la nostra cambra legislativa. Això és tan cert com cert és que jo escric aquestes ratlles amb l'esperança que vostè les llegeixi i comparteixin amb mi que de mentides no podem viure i que hem de començar a qualificar de mentiders els que mentides diuen i de mentides viuen. Portin els colors que portin i en benefici de la transparència inherent a tota democràcia.

Perquè com diu la meva amiga Pilar Rahola respecte dels impostos, "Catalunya és un luxe a escala planetària que la majoria dels catalans no podem pagar-nos". O, quan ho familiaritza, i diu allò que el seu marit, navarrès, no es va fer català per pagar més que ningú i rebre menys que ningú. Totalment d'acord: Si en Francesc Pujols va emetre la seva profecia que arribaria un dia en què els catalans ho tindríem tot de franc, ara podem dir, sense ofendre'l, que era un llampat de soca-rel que també ulleres fosques devia portar quan la nit substituïa el dia: Els catalans som tan bons en tot, som els millors!, que hem aconseguit pagar més que ningú precisament per ser catalans. Per alguna raó el president Jordi Pujol es va enfadar quan aquella moda de portar un burro català com a adhesiu identitari al cotxe. Devia flairar-se que tant de presumir de burros, un dia exerciríem de burros. Aquest dia ha arribat.

Segons la bíblia d'alguns dogmàtics que per aquí corren, aquells que ?ator?guen o no atorguen el "carnet de bon català" en funció de si ets "afí o no ets afí al règim", com en els bons temps d'en Franco, la culpa de tot la té Madrid. Si els catalans paguem més en IRPF que els mateixos madrilenys, la culpa és de Madrid. Si els catalans seguim pagant més que els mateixos madrilenys en l'impost de transmissions, la culpa és de Madrid. Si els catalans paguem més per la benzina i el gasoil que els madrilenys, la culpa és de Madrid. Si els catalans paguem més en IBI, en peatges, en taxes de tot tipus i de tota mena, en preus públics, en l'impost de successions, en transport públic, en fotocòpies de l'administració, en escombraries i en aigua, i en un llarg etcètera per decisió de les autoritats catalanes, i sempre comparant-ho amb els madrilenys, la culpa és de Madrid. Doncs, no. Serà perquè com diu la Rahola, "parlant clar, ser català no és cap negoci". No ho és, em permeto d'afegir, perquè a més impostos li correspon més conflicte polític, pitjors infraestructures (parlo de les catalanes), menys ?prestacions socials, un sistema públic sanitari en fase d'enderrocament, un ensenyament que es troba a la cua d'Espanya, de la UE i de l'OCDE quan la ?competència és catalana, una economia productiva que fa passes enrere i un llarg ?etcètera que em fa compartir una nova ?asseveració de la Pilar Rahola: "Catalunya és un país cada dia més pobre amb una fiscalitat cada dia més alta". Aquí es paga fins i tot per fer un badall a la via pública. N'hi ha per llogar-hi cadires!