durant el darrer plenari municipal de Figueres vam assistir a una invasió pacífica del consistori per bona part dels membres de l'Associació Altempordanesa de prevenció i ajuda de les malalties del cor (Corfi). Més d'un centenar de persones van assaltar el saló de plens per donar suport a la moció que es presentava per reconèixer la tasca del cardiòleg Marco Antonio Paz i perquè l'Ajuntament es posicionés a favor d'evitar que el doctor marxés de l'Hospital de Figueres. La moció no es va arribar ni a votar perquè no se'n va declarar la urgència.

El cas del Dr. Paz fa mesos que s'arrossega a la ciutat després que fos destituït com a cap de Cardiologia de l'Hospital de Figueres i, des d'aleshores, la rumorologia s'ha estès i des de Corfi no han estalviat esforços per posicionar-se al costat d'un dels seus promotors i una persona molt estimada ja no només en aquest col·lectiu sinó també en d'altres àmbits i sectors de la comarca.

Els motius de la destitució no s'han explicat oficialment, en diverses ocasions s'ha parlat de la voluntat del Dr. Paz de marxar de Figueres... Rumors i posicionaments distanciats i en molts casos interessats que han viscut l'episodi més important i mediàtic durant l'invasió pacífica del ple. Fins i tot s'han arribat a reunir unes 5.000 signatures per evitar la "presumpta" marxa del metge.

Sense entrar a discutir la vàlua personal i professional del Dr. Paz, lloat gairebé per tots els actors implicats en aquest serial, l'única realitat palpable, confirmable i irrefutable és que la Fundació Salut Empordà és una empresa privada que pot executar les decisions que consideri més adients pel seu bon funcionament. Ells gestionen, ells planifiquen, ells l'encerten i ells s'equivoquen.

Demanar al cartipàs que es posicioni en un cas com aquest i intentar utilitzar l'alcalde Santi Vila, també president de la Fundació Salut Empordà, és una decisió equivocada per part de Corfi, que el plenari, assenyadament, va aturar. Si s'hagués donat llum verda a la moció a favor del Dr. Paz s'hagués creat un precedent molt perillós perquè s'hagués obert l'aixeta per portar al ple tot tipus de reclamació, fins i tot, d'àmbit privat.