OLOT | EFE
El cap de la policia municipal d'Olot, Ignasi López, ha denunciat haver vist en aquesta localitat Antoni Guirado, que va ser condemnat pel segrest de la farmacèutica Maria Àngels Feliu i sobre qui encara pesa una ordre d'allunyament de la localitat, segons va confirmar ahir el mateix López.
L'expolicia local Antoni Guirado va ser condemnat el 2003 a 22 anys i quatre mesos de presó per la seva participació en el segrest de la farmacèutica, i se li va imposar també la prohibició d'acudir a aquesta localitat i acostar-se a la família durant deu anys. Antoni Guirado gaudeix del tercer grau penitenciari des del 2009, per la qual cosa només va a dormir a la presó, fet pel qual -si es confirmés la seva presència a la capital garrotxina- ara corre el risc d'haver de tornar a ingressar a la presó.
Els fets van tenir lloc l'octubre passat durant la Fira de Sant Lluc de Olot, quan Ignasi López Clevillé assegura que es va trobar amb Antoni Guirado a la plaça Clarà. López, que havia investigat el cas del segrest anys enrere quan era Mosso d'Esquadra, va reconèixer a Guirado però, com que no sabia si la prohibició d'acostar-se al municipi encara estava vigent, abans d'actuar va demanar confirmació. No obstant això, quan el van respondre, ja l'havia perdut de vista.
El cap de la policia municipal va instruir diligències, va denunciar Antoni Guirado als jutjats d'Olot i la fiscalia va creure que hi havia indicis suficients per incoar un procediment judicial per un delicte de trencament de condemna, que està castigat amb penes d'entre mig any i un any de presó. De moment, la fiscalia encara no ha presentat l'escrit d'acusació i ?Guirado manté que no era ell a qui va veure el policia.
Ja hi havia estat vist
Això no obstant, aquesta no és la primera vegada que algú creu veure el condemnat a Olot, ja que temps enrere va haver de declarar als jutjats després que un familiar de la farmacèutica segrestada denunciés haver-lo vist per la ciutat, ocasió en la qual també va negar ser ell.
492 dies de segrest
Maria Àngels Feliu va ser segrestada la nit del 20 de novembre de 1992, quan tenia 35 anys i tres fills de curta edat, en ser assaltada per uns encaputxats que la van abordar al garatge de casa seva d'Olot i la van obligar a entrar en el seu cotxe.
Filla d'un adinerat industrial de la comarca, Tomàs Feliu de Cendra, la dona va estar en captiveri en un petit zulo, sense llum, gairebé sense aliments i sense pràcticament poder-se moure, fins que el 27 de març de 1994 va ser alliberada en una gasolinera de Lliçà de Vall (Vallès Oriental), després de 492 dies de segrest, quan la Guàrdia Civil ja havia registrat infructuosament més de 1.500 masies de la comarca de la Garrotxa.
El cas -i la seva resolució- va tenir ampli seguiment mediàtic a tot l'Estat espanyol, com també en va tenir el judici als segrestadors, celebrat a l'Audiència de Girona.