Una cripta imperceptible

G.TUBERT La fortalesa de Sant Ferran de Figueres és la més gran de Catalunya i també la de majors dimensions d'Europa de la seva època, el segle XVIII. Van tardar gairebé 50 anys a construir les 32 hectàrees de fortificació però, malgrat això, van quedar alguns indrets sense acabar. L'hospital o l'església -a tocar de la plaça d'armes, en són alguns exemples. És precisament en aquest darrer punt on, fa uns anys, van trobar durant uns treballs de recuperació una cripta que contenia 42 nínxols. Segons s'ha explicat ara, la curiosa situació es deu al fet que el dibuix d'aquest espai es trobava just al punt de simetria del castell i el plec dels plànols i el pas del temps va propiciar que s'esborrés i que no es pogués detectar. L'espai de l'església, que forma part de la ruta de visites que ofereix la fortalesa, es troba tapat i es creu que mai va utilitzar-se com a cripta sinó més aviat com a dipòsit temporal de cadàvers, tot i que no se n'hi va trobar cap. Una visita per les entranyes de la part antiga del castell posa al descobert alguns dels millors amagatalls de la fortalesa.

"Es va construir durant el regnat de Ferran VI i va ser el seu millor enginyer, Juan Martin Zermeño, a qui va encarregar dissenyar una fortalesa per defensar el canvi de la frontera amb França que es va instaurar després del Tractat dels Pirineus". Així és com s'inicia una de les visites que organitza la Fundació Fortaleses Catalanes al castell. És en aquesta on es mostren les claus defensives de la fortificació i algunes de les seves entranyes: els dipòsits d'aigua o les contramines. Aquestes són algunes de les parts antigues de la fortalesa, que s'obren diàriament al públic amb l'objectiu de donar a conèixer els seus petits secrets. I és que Sant Ferran es revela com una de les fortificacions més impenetrables. També compta amb espais fins fa poc desconeguts. La descoberta d'una cripta, que havia esdevingut quasi impercetible als plànols de la fortalesa n'és un exemple. Fa poc unes obres també van posar al descobert unes antigues teulades.

Amagada en una construcció amb una elevació del terreny i amb diversos baluards que la protegien des de l'interior de qualsevol possible intrusió enemiga. Però no només això. L'enginyeria dissenyada pel castell anava molt més enllà. A falta d'avions que poguessin atacar-los en aquella època, una de les possibles actuacions passava per la via subterrània.

Túnels subterranis

És per això que Zermeño va idear un sistema anomenat de "contramines" que consistia en una xarxa de cins túnels de cent metres de profunditat amb una sèrie de conduccions paral·leles que permetien a un equip d'experts en mines prevenir un atac sota terra. "En aquests moments només se'n pot visitar una i s'ha fet una reconstrucció al final per mostrar com ho feien per evitar la invasió un cop detectada", explica la guia del trajecte. I ho fan en forma de recreació perquè aquest sistema mai va haver de ser utilitzat. "Tothom sabia que era molt difícil accedir al castell", afegeix. Per això, no es va donar mai una situació d'aquestes característiques. El que sí que se sap és que aquesta mena de laberint va ser construït al principi de l'edificació i que a sobre es va fer la resta. Es va construir a "plena llum del dia" i, posteriorment, es va cobrir de terra. Un altre dels punts que es poden veure durant la visita són els dipòsits sota la plaça d'armes. Els assistents poden veure a través d'unes barques neumàtiques l'aigua emmagatzemada aquests espais preparats per acollir fins a 9 milions de litres. "És com una banyera que compta amb un tap i cada cisterna s'omple de forma independent. Un cop s'omplia del tot l'aigua sortia a través d'un canal cap al fossat", explica la guia. Així, afegeix, no es malgastava aigua. Segons diu, la sobrant podia servir per refredar els canons o per regar. De fet, Zermeño va considerar estratègica la ubicació del castell en aquest punt on hi havia el convent de monjos de Sant Roc ja que s'havia construit un aqüeducte a només 15 quilòmetres de la fortalesa. Un aspecte molt important per mantenir un espai que podria acollir entre 4.000 i 6.000 persones.