Els topònims laics

Realitzat l'aixecament militar, el 18 de juliol, els comitès revolucionaris locals, en bona part dels casos, van promocionar el canvi de nom de 124 municipis catalans. Sobretot, es van modificar la toponímia relacionada amb la religió i, alhora, van potenciar les característiques geogràfiques. El propòsit del canvi era trencar amb el passat i marcar l'inici d'una nova època. Acabada la Guerra Civil, la dictadura va fer retornar el nom original però castellanitzat.

JOAQUIM BOHIGAS L'edició de 2012 (any 137 de la seva publicació) del Calendari Religiós, Astronòmic i Literari recorda que el Calendari dels Pagesos de 1938 publicava un llista amb els canvis de nom realitzats en 124 municipis catalans, (sobre un total de 1068 que existien), entre el juliol de 1936 i 1937, uns mesos molt conflictius. En el cas de l'actual província de Girona, a excepció de Calonge (va passar de Calonge de les Gavarres a Calonge de la Costa Brava), Pedret i Marzà (es va quedar en Marzà) i Toses (es va canviar per Toses de la Muntanya), els municipis que van canviar el nom és perquè estaven fent referència explícita a un sant o santa. És el cas, per exemple, de Sant Feliu de Pallerols (passa a anomenar-se Hostoles), Sant Jordi Desvalls (Desvalls), Sant Miquel de Fluvià (Fluvià d'Empordà), Sant Privat d'en Bas (Puigsacalm) o Santa Eugènia de Ter (El Pla de Ter). La nova denominació arrencava la relació eclesiàstica i potenciava els elements geogràfics.

"Els canvis de topònims són una característica comuna, en moment de revolta, a tot el món. No només afecten els noms de població, sinó que també en podem veure, a escala local, en carrers o places, i fins i tot en els mesos de ?l'any. Es tracta, doncs, de fer visible de manera explícita el trencament amb un temps antic i l'aflorament d'un temps nou i desitjat, que, a priori, augura la millora de les condicions de vida de les persones i de la societat", es llegeix en el Calendari Religiós, Astronòmic i Literari de 2012. Aquests canvis, facilitats pel buit institucional, van rebre el vistiplau de la Generalitat republicana a fi de demostrar, d'entre altres, que mantenia un cert control. Tanmateix, hi hagué municipis gironins que van mantenir la denominació religiosa, com ara Vila-Sacra.