Com aigua de maig ha rebut la Fiscalia de Girona la sentència del Tribunal Suprem que deixa sense efecte l'absolució de dos traficants dictada per la secció quarta de l'Audiència provincial el 2 de març del 2011 i que es fonamentava en l'anul·lació de les escoltes telefòniques. La resolució del Suprem ha obligat a dictar una nova sentència que ha condemnat la figuerenca María Isabel Vianader Sauquillo i Gabriel Alfonso Martínez Reina a una pena de presó de 6 anys i un dia per haver tractat d'introduir quatre quilos de cocaïna al país el 7 de novembre de 2007. Hauran d'afrontar també una multa de 250.000 euros. El tercer acusat, Milton César Bustos, ha quedat absolt per manca de proves.
No es pot entendre la satisfacció de la Fiscalia sense recordar que l'anul·lació de les escoltes telefòniques va provocar que l'any passat, en menys de quatre mesos, l'Audiència de Girona absolgués una xarxa acusada d'obligar tres dones a prostituir-se entre el 2001 i el 2002, cinc persones a qui van trobar 600 quilograms d'haixix emmagatzemats en un cobert d'Ullastret, tretze persones vinculades al descarregament frustrat de 3,2 tones d'haixix a Tossa i la figuerenca que ara ha estat condemnada.
Les absolucions, fonamentades totes per l'anul·lació de les escoltes telefòniques, van representar un cop important per a la Fiscalia ja que algunes eren clau per dictar sentències condemnatòries perquè d'elles derivaven totes les proves obtingudes durant la investigació dels delictes. Per això aquesta decisió de la sala segona del Tribunal Suprem representa una bola d'oxigen que reconforta els interessos del ministeri públic, qui va recórrer cadascuna de les absolucions.
La decisió del Suprem
En el cas del ministeri fiscal va recórrer la sentència absolutòria de l'Audiència argumentant que les perquisicions policials que van servir per motivar l'auto del jutge autoritzant les intervencions telefòniques disposava de dades suficients per justificar-lo en tractar-se de quelcom més que "meres sospites o suposicions".
L'ofici policial contenia l'exposició de vigilàncies i seguiments a determinades persones realitzats per policies especialitzats de la Unitat de Drogues i Crim Organitzat i "es partia d'una dada extremadament objectiva" com era la detenció d'un veí de Figueres que pretenia volar d'Equador a Espanya amb més de dos quilos de cocaïna. Aquest traficant estava relacionat amb Milto César Bustos i Gabriel Alfonso Martínez Reina. Aquest darrer és qui li va gestionar el viatge, igual que ho va fer amb María Isabel Vinader Sauquillo.
Per al Suprem, la pluralitat d'indicis obtinguts per la policia s'han d'avaluar en el seu conjunt, "sense diseccions inoportunes", i estableix que el jutge que va ordenar les escoltes telefòniques va actuar correctament en complir tots els requisits per tal d'autoritzar la interceptació de les comunicacions. És per totes aquestes raons que la sala segona del Tribunal Suprem considera que no poden anul·lar-se les intervencions telefòniques.
La nova sentència
Com que el Tribunal Suprem va donar per vàlides les intervencions telefòniques l'Audiència ha hagut de refer la sentència i el 24 de gener i condemnar María Isabel Vinader Sauquillo i Gabriel Alfonso Martínez Reina. "A través de l'esmentada prova [les escoltes telefòniques] pot determinar-se sense cap mena de dubte la participació dels dos acusats en la comissió d'un delicte de tràfic de drogues", explicita la nova resolució.
Les intervencions telefòniques van delatar els acusats quan Vinader Sauquillo va trucar a Martínez Reina per solucionar les dificultats en la recepció de la seva maleta. Com va esperar instruccions quedava clar "que l'acusada no actuava pel seu compte".
Aquesta prova ha resultat insuficient per condemnar el tercer acusat, Milton César Bustos, perquè les converses d'aquest amb Martínez Reina eren "massa inconcretes". Tot i que podrien acreditar que pretenia ajudar a solucionar el problema amb la recepció de la maleta, "la utilització de sigles i un llenguatge no molt clar" en les converses no són suficients per responsabilitzar-lo en l'organització de l'enviament de droga.
