Les obres del pla de barris per reformar el centre històric han posat al descobert un tram de l'antiga mural que encerclava Figueres i una mina d'aigua neta. La troballa ha aparegut al mig de la plaça de les Patates i l'alcalde, Santi Vila (CiU), ha explicat que és el primer cop que es troba un espai d'aquestes característiques a la ciutat i ho qualifica "d'insòlit" perquè no es tenia documentada en aquest punt. Ara, els arqueòlegs encarregats del seguiment de l'obra han iniciat prospeccions arqueològiques per aconseguir més informació de la muralla, que es creu que data de l'època medieval.
"Ha estat sorprenent perquè sabíem que n'hi podia haver per la zona però no que fos al mig de la plaça", assegura el batlle. En aquest sentit, ha explicat que "tot i que caldrà estudiar-ho, creiem que podria tractar-se de la muralla que es va fer per eixamplar el nucli antic i que segurament hi ha més trams". És per això, afegeix, que les prospeccions que s'hi estan duent a terme determinaran si la muralla localitzada continua. Amb tot, però, Vila creu que el procés passarà per documentar la troballa i seguir amb la remodelació de l'espai. De fet, segons han fet saber des del consistori, el calendari d'obres a la zona -que abarquen també el carrer Muralla i el Canigó- seguiran amb el calendari previst.
L'alcalde insisteix que aquestes són les primeres hipòtesis sobre la troballa ja que, tot i que no s'ha pogut datar encara, es creu que es podria haver construït durant l'època medieval.
Es conserven pocs espais de l'antiga muralla que encerclava la ciutat. Ho és, per exemple, la torre Gorgot -torre Galatea-. Segons els historiadors, se sap que aquesta era una de les setze torres amb què comptava el clos emmurallat, encara que només se n'han pogut identificar vuit amb els noms que apareixen en documents notarials. Una de les hipòtesis dels historiadors és que els costats nord i oest de la torre Galatea coincideixen amb els límits emmurallats del recinte medieval de la ciutat en el moment de l'atorgament de la Carta de Poblament del 1267 per part del rei Jaume I, i de l'eixamplament del segle XIV.
El carrer "Muralla"
El desaparegut articulista de Diari de Girona i cronista oficial de Figueres, Josep Maria Bernils, explicava en un dels seus escrits el novembre de 2010 que a la ciutat persistia el nom del carrer Muralla -a tocar de la plaça on s'ha fet la troballa- que "recorda una part del mur medieval que encerclava la vila. Es va formar en temps del rei Pere, quan es va ampliar el primer cos urbà que hi havia des del temps de Jaume I (...) i fou degut al gran eixample que havia experimentat la vila reial amb aquells beneficis -en referència a la Carta de Poblament-". Això s'hauria produït, segons Bernils, a principis del segle XIV quan el nucli urbà s'havia allargat fins al llit de la riera que avui són els carrers Monturiol i la Rambla, i els recs que ara formen els carrers de la Pujada del Castell, Muralla.
Pintures als Caputxins
Fa pocs mesos, les obres de conversió del convent dels Caputxins en auditori va posar també al descobert unes pintures sobreposades dels segles XVIII i XIX. En elles s'hi representava Sant Roc acompanyat d'elements iconogràfics.
