RAMON IGLESIAS
dissabte El quasi sí
Un vell mestre de periodistes deia que quan un polític negava una pregunta posant-hi un "però" al darrere era un "quasi sí". El conseller de Cultura, el polític transgènic Ferran Mascarell, m'ha recordat la teoria aquesta del "quasi sí" quan amb força contundència ha garantit que Temporada Alta tindrà la mateixa inversió, o quasi, dels últims anys. Diu Ferran Mascarell que l'esdeveniment teatral només perillaria si no tingués voluntat de renovar-se i fos un festival rutinari. Espero haver interpretat malament el "quasi sí" de Mascarell.
diumenge Alarmisme
L'alarmisme que fa uns anys penalitzava ara s'ha convertit en un nou sistema per comunicar i guardar la roba. La petita nevada sembla haver donat a Felip Puig, el conseller d'Interior, un nou mètode de relació amb l'opinió pública: davant del dubte, alerta! Si neva fort, l'encerta i, en cas contrari, si pertorba el funcionament del país sense motiu, no passa absolutament res. No dic ni que sigui bo ni dolent. És molt difícil prendre decisions a partir de l'home del temps (per molt que Puig diu que són més fiables que els economistes, cosa que vol dir que no ho són gaire perquè els altres no ho són gens... zero). Únicament constato que l'alarmisme oficial surt gratis.
dilluns Sous dels metges
El col·legi de Metges de Girona calcula que amb les retallades els metges han perdut de mitjana entre un 20% i un 30% de la seva retribució. I vagi per endavant que els metges, que en general tenen una de les poques professions importants que hi ha, no cobren fortunes: 2.700 euros de mitjana.
El seu president, Benjamí Pallarés, m'explica que la batalla d'aquest any passa per recuperar el poder adquisitiu o aconseguir més flexibilitat horària. Raó no li falta. Si una cosa està tenint aquesta crisi apocalíptica és que els treballadors estem acceptant retallades a canvi de res. Ni tan sols de promeses de futur, encara que siguin falses.
dimarts Fotografies
Hi ha fotografies que fan justícia als protagonistes del retrat i d'altres que no. He descobert una tercera categoria: la fotografia desconcertant, com la que he vist avui a la portada d'aquest diari per il·lustrar la presa de possessió del nou subdelegat del Govern, Carles Jaume, escortat per l'omnipresent capatàs del PPC, Sánchez-Camacho, i la Llanos de Luna, que és la delegada oficial de Rajoy a Catalunya. Una composició fotogràfica francament inquietant i sobretot molt inclassificable.
dimecres Com fugir?
A Girona CC.OO. ha obert una oficina per ajudar els joves d'aquí a trobar feina a l'estranger. El sindicat creu que no hi ha arguments per intentar convèncer els joves que es quedin en aquest país en descomposició. Difícilment es pot rebatre la mirada catastrofista del sindicat quan resulta que a Catalunya més del 30% dels joves d'entre 16 i 29 anys estan a l'atur.
dijous UPN a la catalana
Aquest cap de setmana es presenta a l'Auditori de Girona l'Assemblea Nacional Catalana, que és la suma de les assemblees per a la independència que s'han anat constituïnt en els últims temps i que té un únic objectiu: crear una massa crítica majoritària favorable a la independència de Catalunya.
Un any enrere es podia albirar un trencament immediat d'alguna cosa però a mesura que passen els dies es veu més llunyà. CiU, el partit que governa i que governarà molts anys per incompareixença de cap proposta alternativa sòlida, sembla donar símptomes de mutació cap a una mena d'UPN a la catalana. I el més desconcertant és que sembla que a CiU no li genera massa incomoditat.
divendres recargolar-se
En dies com avui (reforma laboral) em penedeixo molt d'haver actuat en els darrers anys com un indignat socio?lògic negant-me a votar i fent campanya contra les urnes amb la idea d'atacar el sistema de partits. Amb aquesta actitud he acabat afavorint que governi amb majoria un dels pocs partits que no he votat en la meva vida i que no votaré mai: el PP, que considero l'hereu sociològic de l'Espanya més desagrada?ble. Intueixo que molts dels indignats de les places comen?cen a recargolar-se com un servidor.