L'Ajuntament d'Olot va gastar l'any passat 392.152 euros en transport públic. La factura del consistori de Puigcerdà en ajudes per comprar els llibres escolars de primària ascendeix a 10.925 euros i Figueres preveu destinar 50.000 euros en ajut a les famílies i 60.000 euros a promoció turística aquest 2012. Roses, per la seva banda, dedicarà 62.500 euros al pla educatiu d'entorn. Són només quatre exemples de l'esforç econòmic que fan els ajuntaments gironins per pagar serveis que no els corresponen per llei però que els buiden les arques.

Segons un estudi de la Diputació de Barcelona, els ajuntaments gironins van destinar 422,71 euros per habitant (mitjana del període 2008-2009) per pagar aquests serveis no obligatoris. La qual cosa significa que durant aquest període van gastar més de 300 milions d'euros en aquest concepte.

A la província de Girona la despesa més elevada es destina a Cultura (140,31 euros per habitant l'any 2009), seguida per la que va a parar a seguretat i protecció civil (73,12 euros per càpita durant el mateix període). A diferència d'altres províncies, s'assigna una quantitat elevada a infraestructures bàsiques i transports (41,75 euros per habitant).

Segons l'informe "Despesa dels municipis catalans en serveis no obligatoris 2003-2009", el 26,1% de la despesa dels ajuntaments catalans serveix per pagar aquests serveis no obligatoris.

Mentre els consistoris denuncien dia sí, dia també la seva delicada situació, una pregunta sura en l'aire: per què van començar a donar uns serveis sense estar-hi obligats?