La primera vegada que vaig saber de l'existència d'Alícia Sánchez Camacho va ser llegint una entrevista a la premsa en la qual, orgullosa, declarava que havia après a llegir amb la Constitució espanyola. Orgullosa d'espanyolitat però no de precocitat en la lectura, vaig pensar, tenint en compte que és nascuda ?l'any 1967 i que la constitució es va aprovar l'any 1978. La segona va ser en una crònica preelectoral -a saber de quines eleccions estem parlant- que vaig escriure i en la qual se'm va acudir fer esment -elogiós, noblesse oblige- del lleuger escot de la candidata popular. L'endemà mateix es va posar en contacte amb mi retraient-me, s'ha de reconèixer que de la manera més educada i simpàtica, aquella frivolitat que res no tenia a veure amb la campanya electoral. No vaig tenir altre remei que donar-li la raó i acotar el cap.
Per això comprenc perfectament Artur Mas, que porta una setmana acotant el cap tot i ser president, després d'haver-se-les hagut de veure amb la política blanenca, quasi res. No l'acota Mas per qüestió d'escot, sinó de simple matemàtica parlamentària, matèria que Sánchez Camacho ha de dominar tenint en compte les seves lectures d'infantesa.
Albert Soler
girona
