la conferència del doctor Manel Esteller està emmarcada en el cicle de Tribuna de Girona sobre el càncer, que se celebra a l'Espai Caixa.El doctor Esteller, en un moment de la ponència.Manel Esteller, juntament amb el cap de servei d'oncologia mèdica de l'ICO Girona, Joan Brunet

En un futur no gaire llunyà els pacients que desenvolupin certs tipus de càncer podran conviure amb la malaltia durant dècades, d'una manera semblant al que avui passa amb els pacients de diabetis o sida. El reconegut investigador català Manel Esteller va revelar que aquest alentiment dels càncers, també anomenat "cronificació" pot ser útil per tal que les persones puguin sobreviure els tumors a 20, 30 o 40 anys vista, fent que la malaltia avanci molt lentament fins el punt de controlar-la completament, convertint-la en una malaltia crònica.

En una conferència del cicle Tribuna de Girona, aquest reconegut investigador i director del programa d'Epigenètica i Biologia del Càncer de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL),va explicar que eliminar la paraula "mortal" que encara avui acompanya el càncer, així com millorar el seu tractament i incidir en la seva prevenció, tenen la seva raó de ser gràcies a la recerca mèdica. "La diabetis ningú la curarà, però veiem que actualment els que la pateixen poden fer vida normal i conviure amb la malaltia. Doncs amb el càncer també, la cronificació pot ser clau per allargar un càncer de mama o un càncer de còlon i fer que una persona de 50 anys convisqui amb la malaltia durant 30 o 40 anys", va assenyalar Esteller.

L'investigador també va posar de manifest que "cada any baixa la mortalitat del càncer, i això no és atzar. És perquè hi ha una recerca al darrere". En aquest sentit, l'investigador va exemplificar que l'any 1945, el 90% de dones que patien càncer de mama morien al cap de 5 anys, mentre que actualment, el 60% de les que pateixen aquest tumor sobreviuen.

L'única forma de vèncer el càncer és, per Esteller, el suport econòmic i educacional per fer investigció, tractament i prevenció. Perquè la recerca jugui un paper clau i sigui satisfactòria, ha de ser "coordinada i multidisciplinària". Aquí, l'investigador va posar l'accent en el paper educacional per explicar sense embuts una mesura de les mesures de prevenció més efectives que hi poden haver avui dia: deixar de fumar.

No fumar mata el càncer

El doctor Esteller va ser taxatiu a l'afirmar que si no es fumés, aconseguiriem eliminar de cop el 30% de tots els càncers que hi ha al món: "Sabem com curar un de cada tres càncers, siguin de pulmó, fetge, pàncrees... I aquesta manera és deixant el tabac. El tabac va venir d'Amèrica. Ara allà ja no es fuma gairebé i aquí per sort cada cop menys, però s'està estenent cap als països asiàtics". Tampoc es va mossegar la llengua en considerar que "el tabac és el factor que fa saltar totes les estadístiques sobre el càncer. Hi ha altres factors, cert, però una de cada tres persones mor de càncer per culpa del tabac".

La xerrada de Manel Esteller va consistir en un complet repàs de tots els aspectes que expliquen el càncer i la recerca que s'està fent actualment sobre el tema. Així, molts dels assistents de l'Espai Caixa que no estaven familiaritzats amb el món oncològic van descobrir diversos aspectes curiosos sobre l'oríigen i característiques dels tumors. Com per exemple que només el 10% són hereditaris, i que les cèlul·les canceroses són immortals. "Poden viure per sempre. Al laboratori tenim cèl·lules vives de pacients que fa anys que ja no són entre nosaltres", va dir Esteller.

Neurodegeneratives en alça

No hi ha dubte que avui en dia cada cop hi ha més càncers, tot i que els avenços mèdics han aconseguit reduïr-ne la mortalitat. La causa principal d'aquest fenomen és, segons Esteller, que la gent actualment viu més anys i per tant, les probabilitats de desenvolupar un càncer han crescut. No obstant, l'investigador va remarcar que així tal i com va pasar amb moltes de les malalties infeccioses, arribarà un moment en que les malalties per càncer ja no tindran la incidència que tenen actualment. Quines agafaran el relleu per esdevenir les més remarcables? "Les neurodegeneratives, sens dubte".