"Ja n'hi ha prou, Joan", va dir un assistent a l'acte informatiu que els dos grups de l'oposició de Sant Feliu de Pallerols van fer al local de ca les Hermanes el passat 11 de febrer a les 19 hores. Tot seguit li va treure el micròfon de la boca. L'alcalde només va poder dir "si no puc parlar, perdoneu-me". El fet hagués passat força desapercebut si l'alcalde, Joan Casas (CiU), no hagués retret l'actitud de l'oposició envers la persona que no el va deixar parlar als assumptes de tràmit del ple de la nit del dijous, dia 1 de març. Al ple, Casas va apuntar "estic en desacord total amb el fet que l'oposició donés suport a una persona del públic que no em va deixar parlar". Els representans dels grups opositors Units per Sant Feliu (UpSF) i Independents Opció Municipal (IoM) van considerar que negar la paraula a l'alcalde no era una falta de respecte perquè era un acte informatiu seu i no de l'equip de govern.

L'esdeveniment va tenir lloc en el context de la polèmica originada per la publicació d'un butlletí informatiu de l'oposició i per un article publicat pel grup UpSF a la revista l'Hostolenc. Poc després de l'aparició dels escrits, els dos grups de l'oposició van convocar un acte informatiu per tal de dir el que havien escrit. L'esdeveniment va aplegar unes quaranta persones, entre les quals hi havia l'alcalde i regidors de l'equip de govern.

Els quatre representants de l'oposició conjunta van exposar les seves posicions fins que va arribar el moment de les intervencions. Llavors, alguns dels regidors de l'equip de govern van demanar la paraula per matisar el que havien exposat els opositors. Després dels regidors, la intervenció va recaure en l'alcalde, Joan Casas. En aquest punt, va sorgir una persona que va demanar per si l'esdeveniment era un acte informatiu dels grups de l'oposició o en realitat era un míting del grup municipal de CiU.

La precisió va ser suficient perquè un altre membre del públic vinculat a l'oposició decidís acabar de dret amb la paraula de Joan Casas, qui es va indignar i ho va considerar una de les experiències negatives de la seva vida. Ahir va precisar que "com feia Ernest LLuch, volia parlar de cara als objectius comuns sense intenció de voler fer mal al contrari".