Modulació

Aquest pas ja el coneixem. Quan fa un any i dos mesos el nou govern de la Generalitat va descobrir que el dèficit heretat del tripartit era el doble de l'inicialment reconegut, es va haver d'escoltar com la vicepresidenta econòmica del moment, Elena Salgado, demanava una reducció d'un 20% del pressupost per al 2011. El president Artur Mas va ser el primer a aplicar mesures de reducció del dèficit però també va deixar clar que no volia estrangular el sistema social i per això va reduir el pressupost la meitat del que li era exigit: un 10% i es va comprometre a arribar a l'horitzó de dèficit exigit en tres anys. Ara el president Mariano Rajoy ha tingut una reacció semblant: la Unió Europea li demanava una reducció del 5,8% del dèficit per al 2012. Ha anunciat que només reduirà un 4,4% i que això suposa una retallada de 13.200 milions d'euros. Aquesta xifra al final dependrà de moltes coses, sobretot dels ingressos per la via dels impostos. El Govern espanyol ja ha anunciat una previsió d'un atur del 24% per al 2012, any d'alguns esvorancs en les costures socials. I d'alguns sargits d'urgència. Aquest pas ja el coneixem: govern que arriba, descobreix un dèficit més alt del reconegut pel govern anterior, mesures d'austeritat dures però menors de les exigides per no fer explotar la societat. Modulació. Els alemanys disgustats, els escandinaus irritats. Els mercats demà es poden despertar virulents. A aguantar el terratrèmol de demà a primera hora.

Més Europa o fracàs

La crisi econòmica ha estat global però Europa presenta uns problemes molt singulars. Hem viscut deu anys de bonança amb una moneda única però sense una política econòmica i monetària europea harmonitzada. Una temeritat de la qual ara paguem les conseqüències. Dilluns 27 a les deu del matí, m'han convocat a un debat per la revista Siglo entre quatre diputats portaveus d'afers exteriors i europeus: els diputats Juan Moscoso, Roberto Soravilla i el fenomen d' Izquierda Unida José Luis Centella (un comunista dels d'abans). Tenim un debat des del pis 14 d'un edifici del centre de Madrid.... Ens graven el diàleg per a un llibre sobre Europa. La vista: un cel clar i immens d'hivern. El cel de Madrid és esplèndid, com molt bé va descriure Josep Pla. En el debat recordem que l'any 2005 ni França ni Alemanya van complir amb els objectius de dèficit i que aleshores el Parlament Europeu volia que la UE fes un control dels pressupostos dels Estats membres, com succeirà ara. Però els dos grans no van voler. El xarop que ara apliquen a Grècia no el van voler per a ells. Convé recordar que a Grècia el 2009 va tenir un govern conservador que no va cobrar impostos i va fer uns pressupostos falsos per poder guanyar les eleccions. La informalitat meridional irrita el rigor hanseàtic. Europa està en l'estat de major convulsió dels últims 50 anys democràtics. Perquè la novetat d'aquesta setmana ha estat una reacció del sud, Itàlia i Espanya, a la visió del nord. Vindran setmanes de modulació dins la família europea.

Sanitat

La nova ministra de Sanitat i els consellers de les comunitats estan treballant silenciosament per aprovar una nova cartera de serveis sanitaris per a tot l'Estat que suposarà una rebaixa de prestacions. La feina ja feta a Catalunya ara la faran els altres estintolats en un pacte d'uns amb els altres - i la responsabilitat confusa- per fer viable el sistema sanitari. Una de les novetats que arribarà amb l'abril. Més modulació silenciosa. La integració de la gestió dels hospitals Josep Trueta i Santa Caterina ha estat ben acollida. En això de la reforma en el camp de la sanitat ja hi ha persones que comencen a preguntar-se perquè el que es fa avui per racionalitzar no s'havia fet en el passat.

Els editorialistes

Com que ara la legislatura ja va a velocitat de creuer, vaig descobrint alguns parlamentaris nous amb els que tracto en les comissions. M'ha cridat l'atenció una dada. En molts periòdics europeus l'editorial del diari ve firmada per un periodista o assagista de prestigi que va rotant en la responsabilitat de fixar el criteri del diari. Així succeeix, per exemple, en la premsa francesa, italiana i anglesa. Aquí, en canvi, els editorials són la posició del diari però no van firmats. Tot i que sovint alguns podem intuir per l'estil qui fa els editorials d'algun diari de referència de Barcelona o el d'aquest diari en el que escric setmanalment. Dos diaris de la dreta mediàtica de trinxera han vist com els seus editorialistes han fet el pas a la política: José María Lassalle, actual secretari d'Estat de Cultura, durant anys va ser l'editorialista del diari conservador ABC. Irene Lozano, nova diputada de UPyD, durant deu anys va treballar al diari El Mundo y en la majoria d'aquesta anys va ser la seva editorialista. Petita mostra de l'estreta connivència entre la política polititzada (disculpin el barroquisme) i el periodisme polititzat que vol influir en la política. Escoltant la diputada Lozano al Congrés escoltem la veu pretèrita d'El Mundo, aquest diari d'agitació sistemàtica.

Sèrbia

Les cicatrius dels anys noranta es van tancant. Des de divendres dia dos Sèrbia ja és país candidat a la integració a la Unió Europea. Croàcia hi entrarà l'1 de juliol de l'any que ve. Belgrad sap que el seu ingrés depèn de com moduli la seva posició sobre Kosovo. I la modulació ha començat: Belgrad i Prístina ja es parlen i han posat les bases d'un nou equilibri (que es va incendiar l'estiu passat). Podria passar que el Govern espanyol, que es nega a reconèixer Kosovo, es quedés amb un pam de nas, més papistes que el papa. Així ho indiquen els últims acords i així m'ho explica l'ambaixadora de Sèrbia, que m'ha ofert un dinar de menjars típics del seu país que m'ha deixat una mica rodó (transitòriament) i molt complagut.

Pere Vila

Vaig començar a militar a la JNC el 1987 i a CDC el 1989. En els primers anys universitaris va arribar a la JNC un jove decidit de Llançà que al cap de poc seria regidor i més tard alcalde: en Pere Vila. Fa vint anys que ens coneixem. Des d'ahir és el nou president de Convergència a les comarques gironines. Me n'alegro molt i estic convençut que farà bona feina. Ha dit que era un dels seus somnis. M'agrada la gent que té somnis sòlids i duradors i que els diu amb veu alta. Eudald Casadesús ha fet un relleu exemplar amb un llegat sòlid... La casa en ordre perquè ha fet que un sentit del mèrit i un respecte a les estructures formals hagi funcionat. Ara, tots ho sabem, el gran repte és no relaxar-se en la complaença i mantenir alta l'autoexigència.