Començo aquest article amb un record per les dones que han perdut la vida a causa de la violència de gènere. No podem abaixar la guàrdia. En aquest sentit, esperem que el nou programa de prevenció del Govern català doni els bons resultats esperats.

Enguany, commemorem el dia de la Dona Treballadora amb un índex d'atur de quasi cinc milions de persones a l'Estat. Del col·lectiu d'aturats, juntament amb el dels joves, les dones en pateixen la pitjor part.

L'actual situació de crisi, fa imprescindible afrontar grans reformes, entre les quals la laboral. Ens caldrà una reforma que persegueixi la competitivitat i estimuli la productivitat, per a homes i dones, i que vegi en la igualtat d'oportunitats en el món del treball, un principi informador.

És temps de crisi però també d'oportunitats. La imaginació i la creativitat al servei de la competitivitat són avui una exigència i per això no em sembla gens encertada la decisió del Govern espanyol d'ajornar l'ampliació del permís de paternitat, amparant-se en què "ara no toca".

Hem de guanyar en corresponsabilitat per tal que pare i mare assumeixin la criança dels fills. Que el naixement d'un fill condicioni la mare només mentre aquesta està en fase de gestació i després de recuperació i mentre d'ella depengui l'alletament. Els únics trets diferenciadors reals entre homes i dones són en la procreació.

No podem carregar només sobre la dona el fet de cuidar els fills, que casualment succeeix quan ella més fèrtil és també a en l'aspecte laboral.

Que la dona no sigui competitiva en el mercat laboral fa que tampoc ho sigui el conjunt de l'economia d'un país, com tampoc serien competitius dogmatismes immobilistes que evitessin debatre aquests qüestions a fons.