La condició de pare i la voluntat d'implicar-se en el sistema en el qual s'eduquen els fills dota de certa experiència en el món educatiu, que en el cas de Jaume Soler -amb 6 anys a l'associació de mares i pares de l'institut de Vidreres, donant continuïtat a una etapa anterior a l'escola Sant Iscle i havent estat, també, al Consell escolar- l'ha portat a presidir la Fapac a Girona, càrrec al qual acaba d'accedir.

Com avança, a Girona, la recollida de signatures en favor de la Iniciativa Legislativa Popular que promou la Fapac per canviar la Llei d'Educació de Catalunya?

Després que el Parlament ens l'admetés, fins a finals de gener i mitjans de febrer hem estat buscant fedataris i fa pràcticament mig mes que s'ha començat a distribuir la documentació de la ILP a les AMPAs del territori. Ho tenim tot coordinat a través d'un responsable de la Fapac a Girona, però tot just hem iniciat el procés.

I quin és el calendari?

No acaba fins el 21 de juny i s'han de recollir com a mínim 50.000 signatures perquè la iniciativa s'admeti a tràmit. La veritat és que hi ha molta receptivitat per part de les famílies.

Per què creu que s'hauria de recuperar la sisena hora, l'objectiu principal de la seva ILP?

En el Pacte Nacional d'Educació es va establir que n0 s'havia de fer cap discriminació i igualar l'escola pública a la concertada, i una de les mesures era precisament aquesta sisena hora. Això s'ha dut a terme 5 anys, si el Departament no l'hagués suspès, aquest any s'hauria completat tota una etapa educativa i se'n podria haver fet una valoració més real. No obstant, malgrat faltar aquest sisè any, els resultats denoten que on s'havia implantat la sisena hora els resultats educatius havien pujat. El Departament l'ha suspès però, en canvi, on hi ha certa problemàtica de nanos que necessiten atenció especialitzada l'ha mantingut. Per això fem la valoració que si Ensenyament ho ha mantingut és perquè considera que pot contribuir a una millora educativa dels nostres fills. I, si és així, des de la Fapac no podíem defugir el debat i volem que es torni a implantar.

Quina opinió li mereix la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre la immersió lingüística?

Formem part de Somescola, un moviment que intentem que el model educatiu català, pel que fa a la llengua, no sigui un tema de conflictivitat i d'interessos polítics. No hi ha hagut cap criatura que surti de la seva etapa educativa que no parli i escrigui correctament el català i el castellà. La sentència avala aquest model; malgrat això, volem ser molt prudents perquè pot ser que hi hagi interessos de no voler tancar-ho i es continuï reobrint el debat. Si s'ha fet una excepció amb aquestes tres famílies, se'n poden fer més. Però des de Fapac i Somescola estem treballant, precisament, perquè es preservi el model. A nivell europeu s'ha valorat molt positivament!

En una jornada sobre menjadors, organitzada per vostès, va denunciar que algun consell comarcal cobra el servei de menjador més car del que la llei permet. Pot concretar l'acusació?

El de la Selva ens consta i al seu propi web tenen penjada una normativa amb preus, i alguns estan per sobre del decret del Departament. Entenem que això no és correcte ni tolerable. A més a més, el servei deixa bastant a desitjar en alguns casos, i d'aquí que hi hagi famílies i AMPAs que vulguin tirar endavant la gestió perquè hi ha un descontentament important en diverses poblacions de la Selva.

Si vulneren la llei, denunciaran?

En la jornada sobre menjadors, el director adjunt dels Serveis Territorials d'Ensenyament a Girona va proposar fer una comissió per estudiar cada cas en concret i vam demanar a totes les AMPAs presents que ens fessin arribar consultes, animant-los a formar part del grup. Des de Fapac volem crear una comissió de menjadors, intentar consensuar uns punts en comú i negociar-ho conjuntament amb Ensenyament. Dilluns ens vam reunir amb el Departament i està clar que la llei estableix que els responsables del servei són els consells comarcals, però això no vol dir que no hi pugui haver una bona entesa per buscar solucions que siguin de l'agrat de tothom. Val a dir que hi ha consells comarcals que no han posat cap dificultat.

Com han patit, aquest curs, la retallada de subvencions de la Generalitat a les famílies?

N'hi ha hagut de tot tipus. El curs passat ens van anar marejant, en el sentit de dir que ja sortirien els ajuts i a final de l'any ens van dir que no n'hi hauria. Per un cantó, es fa un discurs que les famílies i les AMPAs s'han d'implicar, han de participar en els consells escolars... però després no s'entén que el Departament suprimeixi totes les ajudes matinals o les subvencions a les federacions.

De quina manera ha afectat les associacions gironines?

La realitat és complexa. En alguns casos s'ha mantingut el servei d'acollida matinal perquè l'AMPA ha reconduït el tema com ha pogut. Però no és la manera, elles no han de sufragar aquests costos. I a nivell de Fapac, a Girona teníem 6 dinamitzadores i a hores d'ara només 1, de manera que la proximitat que creiem que hi ha d'haver amb les AMPAs, donant-los informació, gestionant documentació... ara no es pot tirar endavant.

És partidari de la jornada intensiva a Secundària, tal com reclamen alguns sindicats docents?

La Fapac hem fet un posicionament clar sobre la jornada intensiva i vam entendre que la repercussió d'un canvi d'aquestes característiques no es pot tirar endavant sense comptar amb la complicitat de tots els afectats. D'aquí que en el nostre posicionament es reservi la possibilitat que un consell escolar ho pugui demanar però, en tot cas, si es tira endavant hauria de ser amb una consulta prèvia, de manera transparent i amb uns processos molt clars. A hores d'ara, la llei estableix que la jornada educativa a Catalunya és de matí i tarda, i no entenem que hi hagi d'haver cap canvi. Ens consta que hi ha centres pilots que fan jornada continuada i a partir de la seva experiència se'n podran extreure unes conclusions. No considerem que sigui correcte que, com que hi ha crisi, aprofitem per dir que farem jornada intensiva perquè així estalviarem 15 milions. Entenem que es fa un flac favor a Catalunya i a la comunitat educativa plantejar el debat només a partir de qüestions econòmiques i no educatives.

Preveuen alguna acció contundent contra la política de retallades, abans no acabi el curs?

Entenem la situació econòmica que hi ha i volem ser molt prudents i buscar solucions a partir del consens entre les diferents parts. Buscar un enfrontament o un reclam a partir de manifestacions no és la primera de les nostres premisses. Tots som prou grans i intel·ligents com per trobar punts en comú que ens permetin no crear debats estèrils a nivell educatiu, sinó buscar la millora del sistema.