La Fundació Jaume Bofill va rebutjar de ple la reforma de l'últim curs d'ESO que planeja el Govern: "És una reforma poc reflexionada que no ens podem permetre", va considerar Roca. L'expert va defensar que, igual que en la immersió lingüística, de cap manera s'han de separar els nens en grups. Quart d'ESO hauria de mantenir un tronc comú que consolidi per a tota la classe la majoria de les competències bàsiques, complementant-les amb altres com matemàtiques i anglès, amb un currículum flexible i més individualitzat. L'estudi opina que els sistemes comprensius i integradors, que van imperar a Catalunya a partir dels anys 80 i fins al 2000, "redueixen les desigualtats i milloren els resultats dels alumnes".
L'actual proposta del Govern de Mariano Rajoy de reduir l'ESO a tres anys i augmentar-ne un el Batxillerat comportarà, per contra, que es debiliti encara més els "mínims comuns que tots els alumnes haurien d'aconseguir", segons van manifestar els autors d'aquest estudi. "Cal reduir i flexibilitzar els currículums per dotar tot l'alumnat de les capacitats mínimes i garantir que fins als 16 anys l'escola tingui els mateixos objectius per a tothom", van argumentar. També van destacar l'agreujant que suposa la doble xarxa de centres, argumentant que l'escola concertada -el 40% del total- només acull el 20% de l'alumnat amb necessitats específiques, denunciant que això no contribueix a equilibrar el sistema. efe/e.press/ddg barcelona
Un terç dels instituts catalans d'educació Secundària separen els alumnes per suposats nivells de capacitats, en una pràctica "generalitzada" que arriba a triplicar el fracàs escolar i que s'hauria d'eradicar completament. Aquesta conclusió i petició es recullen en l'últim informe de la Fundació Jaume Bofill, "Junts a l'aula? Present i futur del model d'educació comprensiva a Catalunya".
Es tracta d'una anàlisi a fons dels èxits i les dificultats del model actual d'escola catalana, que Ricard Aymerich, Josep Lluró i Enric Roca han elaborat a partir de les aportacions de 30 experts de la comunitat educativa del país -entre els quals hi ha docents, directors, associacions de mares i pares d'alumnes, representants sindicals i administració-, així com també d'altres especialistes de l'àmbit internacional.
L'organització més habitual
Enric Roca va explicar ahir, en la presentació del document a Barcelona, que una tercera part dels instituts separen els estudiants que presenten més i menys competències en dos grups diferents i homogenis; un altre terç els manté en grups diferenciats, de manera flexible i només en algunes assignatures, com matemàtiques; mentre que el terç restant agrupa els estudiants de manera heterogènia i sense desdoblaments.
El coautor de l'informe va informar que la separació d'estudiants duplica i fins i tot triplica el fracàs escolar, ja que la bretxa entre els dos grups s'accentua; una situació que encara és més acusada en el cas de famílies socioeconòmicamente desfavorides, ja que aquestes no van als instituts a demanar explicacions per la separació dels seus fills.
