Els usos de l'aigua al llarg de la història poden servir per ajudar a entendre una societat i una època i això és el que intenta el llibre L'aigua del Ter a la Selva, Iniciatives, usos i conflictes, 1837-1930 que de la mà de l'historiador Gerard Buxeda es descobreix com l'aprofitament de l'aigua del Ter va acabar transformar la plana de la Selva durant la industrialització. Però qui va jugar un paper determinant en els canvis? Es va sobreexplotar el riu Ter? Són algunes de les preguntes que Buixeda ha intentat resoldre en aquest treball de la IV Beca de Recerca la Selva 2010, atorgada pel Consell Comarcal i el Centre d'Estudis Selvatans.

Una de les famílies conegudes a la zona del Ter-Brugent i que encara ara ho són pel seu passat industrial i per les naus que romanen encara a Anglès són els Burés. Doncs aquesta nissaga, com descobreix Buxeda, té un paper clau en la transformació de la zona i és que és a aquesta família a qui se li deu la presa del Pasteral. És així, aquesta no va ser una iniciativa pública sinó privada i de fent, es va convertir en la infraestructura més important de Catalunya en el moment de la seva inauguració, a principis del segle XIX (21 de març de 1903).

Aquesta és una de les herències més rellevants dels Burés però no l'única, sinó que va revolucionar també les infraestructures hidràuliques a tota la zona, perquè al procedir de la Catalunya central, quan ja es van instal·lar a Anglès, tenien experència i per tant, una tècnica evolucionada a causa de les seves colònies al Llobregat. Tot i això, l'evolució hidràulica no es deu només als Burés sinó que anys més tard s'hi afegeix la colònia Bonmatí -que després es va convertir en poble- i la Clerch.

La construcció de la presa del Pasteral, però, no fou fàcil pel que fa a la tramitació perquè els Germans Burés es van trobar amb l'oposició del territori en algun moment. I es que, si bé inicialment els Burés el que volien era construir una fàbrica a la Cellera de Ter, a l'àrea del Pasteral, finalment van decidir demanar un aprofitament d'aigua -8.000 litres per segon- del riu per a la factoria prevista, però la sopresa fou que el tràmit anava acompanyat del compromís d'alçar una presa a la zona.

Un fet que va provocar l'oposició dels propietaris, perquè tenien por que si hi hagués una fractura de la presa, tindrien problemes amb els seus terrenys, ja que la bassa els inundanria. La idea és que la presa que havia de liderar l'inici del segle XX es va construir a 260 metres aigües amunt del pont del ferrocarril que va d'Olot a Girona, que llavors s'estava construint, i a una alçada de 18,7 metres i amb un salt de 19,80 metres. El projecte va comptar amb el rebuig dels propietaris, però la Junta d'Agricultura, Comerç i Indústria hi va donar el vistiplau i el 1894 es feien canvis al projecte.

Amb tot, finalment els Burés van decidir que no farien una nova fàbrica a la Cellera de Ter, cosa que va fer enfadar l'Ajuntament i van optar només per construir la presa. Una infraestrctura hidràulica que l'any 898 el Governador civil va declarar obra d'utilitat pública i va fer saltar moltes crítiques perquè consideraven que l'obra seria d'ús particular. Tot i això, es va alçar i com relata Buxeda en el llibre, el Pasteral es va convertir en una zona no sols de passeig per als Burés sinó de moltes famílies que anaven a passar al dia per veure la presa.

Aquesta va generar un fort impacte paisatgístic i més quan, al cap d'uns anys, va acollir uma central hidrolèctrica. De fet, el 1908 naixia la central i una línia de 22.000 volts que transportaria energia, fins i tot fins a Palamós i Palafrugell. Tot i això, des de Bonmatí, també va construir-se'n una que distribuiria molta energia.