L'ambaixadora de Sèrbia a l'Estat espanyol, Jela Bacovic, va visitar ahir Girona. A més de quedar encantada amb la ciutat -i amb el dinar, a Fishop- es va mostrar convençuda que les relacions turístiques entre el seu país i Catalunya creixeran notablement els propers anys.

M'han dit que el turisme serbi està descobrint la Costa Brava?

Jo no diria que els serbis comencen a conèixer la Costa Brava, sinó que tornen a conèixer-la. Abans de la guerra els serbis érem bastant presents a aquesta zona.

La guerra, sempre present es tracti del que es tracti.

És que abans de la guerra Espanya ja era la segona destinació turística dels iugoslaus. Als anys 70 i 80 gairebé era obligatori venir a Espanya cada dos o tres anys. I em penso que ara tornem als mateixos nivells. La darrera edició de Fitur ens va confirmar que hi ha molt d'interès dels serbis a passar les vacances a la Costa Brava. Estic convençuda que el turisme serbi farà un important creixement els propers anys.

Què té aquesta zona que pugui ser atractiu per a vostès?

Jo diria que la Costa Brava és molt semblant a la costa adriàtica: molts pins, unes aigües molt blaves i netes, i una mica de roques. Això ens recorda la nostra costa anterior, la que disfrutàvem [fa referència al fet que després de la partició de Iugoslàvia, Sèrbia ha quedat sense sortida al mar].

Ja que recorda aquella partició i tot el que va passar. Hi veu similituds amb les actuals relacions Catalunya-Espanya?

Penso que no, que són situacions molt diferents. No es pot comparar. Espanya és molt més avançat i desenvolupat del que era Iugoslàvia. Des del meu punt de vista, encara que hi hagi tensions s'enfoquen demanera "sana". No és comparable al que va ser allò.

S'assemblen en alguna cosa els catalans i i els serbis?

Sí, jo veig un caràcter bastant semblant. Són alegres però al mateix temps molt treballadors. Potser per això els serbis que viuen a Catalunya s'hi senten tan bé.

No té la impressió que Sèrbia ha quedat com la dolenta de la pel·lícula?

Si ens referim al passat sí, crec que és així. Però en l'actualitat em fa l'efecte que això ha canviat bastant, perquè la guerra ja forma part del nostre passat, i en totes les guerres queden sempre misteris per resoldre. Encara ens queden per descobrir força coses de la guerra de l'antiga Iugoslàvia.

Però la mala imatge hi és.

És cert, nosaltres vam ser presentats com els dolents i encara molta gent ho creu així. I des del meu punt de vista, no és just. Tanmateix és igual, Sèrbia és avui un altre país, completament democràtic i molt proeuropeu. Fa poques setmanes que som candidats oficials a formar part de la Unió Europea. Estic convençuda que en cinc o sis anys ja en serem membres. És que no hi ha cap altre camí, sap?

De tota manera, aquí hi ha una mica de preocupació amb les bandes de delinqüents serbis. Creu que n'hi ha molts?

No, segur que "molts" no és la paraula. Sí que n'hi ha alguns, però penso que són molt pocs, i sé del que parlo perquè a l'ambaixada rebem dades respecte a això. Crec que n'hi ha molts més procedents de Kosovo. Els ministeris d'Interior serbi i espanyol estan treballant molt bé junts, en aquest sentit.

Què falta perquè, com em deia abans, millorin les relacions turístiques entre Sèrbia i Catalunya (o Espanya)?

Falten algunes coses. Per exemple, més vols directes, millors connexions i o també més contactes entre responsables d'un i altre país. I res més. Nosaltres, per la nostra part, farem tot el possible perquè sigui així.