els pressupostos de l'estat i girona

Els Pressupostos Generals de l'Estat per al 2012 han de ser d'una extremada austeritat per fer front als compromisos de reducció de dèficit públic. Això ja ho sabíem. Però fins i tot amb retallades d'un 15% de mitjana en els ministeris, hi ha molt per gastar en una època en què s'ha de prioritzar més que mai, això vol dir, fer les inversions més eficients per sortir de la crisi econòmica. Aquests pressupostos són una prova evident que les coses no s'han fet així. Les inversions per a les comarques gironines són la constatació del fracàs del PP de les comarques gironines, i dels seus exponents parlamentaris, per explicar la nostra extrema situació en matèria d'infraestructures davant el Govern de l'Estat i per influir-lo per canviar l'estat de les coses. Convé parlar de tot això amb dades a la mà.

caiguda de més d'un 56%

Les dades oficials proporcionades pel govern ens parlen d'una caiguda del 56% en la inversió a les comarques gironines. Aquesta dada és molt voluntarista perquè dóna per fet que tot el que es va pressupostar per a l'any 2011 es va gastar, es va executar. Això no és així, començant per les partides destinades a la N-II, que un any més lluïen en la més absoluta de les sarcàstiques esterilitats. Però és que l'any 2011 la inversió a les comarques gironines ja havia caigut un 31,7% respecte al 2010. També nombres falsos allunyats del grau d'execució real. Conclusió: cada any molt soroll i pocs fruits. Tant com estudiem els projectes de pressupostos hauríem d'estudiar, públicament, a final d'any, el grau d'execució de les partides pressupostades. Per això la necessitat d'un observatori de l'execució del pressupost que durant anys, tres dècades, la societat civil gironina no ha estat capaç de crear i que a partir d'aquest any oferirem un grup de parlamentaris. Transparència i donar comptes.

la n-II

He estat 103 dies de la nova legislatura sense fer cap declaració sobre les inversions de l'Estat a les comarques gironines i sense presentar cap iniciativa de pressió al govern (preguntes orals en el Ple, mocions...). Crec que s'havien de donar els 100 dies de marge al govern. També vaig expressar des del primer dia la disposició dels set parlamentaris de CiU per Girona al Congrés i el Senat a ajudar la parlamentària del PP a fer una pressió coordinada per obtenir unes inversions dignes. Són anys d'experiència acumulada i, en alguns casos, de relacions personals que ens haurien pogut ajudar a tenir uns millors pressupostos per a Girona. Excuso explicar detalls de les meves relacions de fa anys amb responsables del govern per no ser impúdic. La resposta va ser: deixeu-nos sols que nosaltres ho resoldrem de nassos. El resultat ha estat la porta pels nassos als nous exponents gironins del partit del govern. Una legislatura dura 4 anys, 4 pressupostos. I si el govern volia complir amb el seu compromís electoral de desdoblar la N-II en la seva totalitat, tram nord i tram sud, aquest era l'any per posar els fonaments d'unes partides suficients per començar obres en els tres trams del sud i en un dels trams del nord. El resultat és un altre: 15,9 milions d'euros per al tram Sils-Caldes de Malavella (6,7 km) i partides simbòliques per a la resta de trams (com cada any, des de fa tants anys). El tram Sils-Caldes de Malavella és aquell que el govern socialista ens va dir que estaria en obres abans d'acabar l'anterior legislatura. Ara hem de veure si el govern el licita ja (que és el que hauria de fer) o espera a l'aprovació definitiva dels pressupostos (finals de maig) la qual cosa cosa portaria a no iniciar les obres fins a la tardor, un any després del inici de la legislatura. El dia després de l'anunci d'aquests pressupostos decebedors moria la víctima número 80 a la N-II des que es van paralitzar les obres el 2009 dels trams ja iniciats. Si alguna cosa ens ha de fer vergonya són aquests 80 morts. Quants cops dóna la volta al món un accident d'autocar amb 30 o 40 passatgers? Aquí són 80 morts en menys de tres anys. Al final de la legislatura, si continuen així, estaran en obra els altres dos trams del sud. I ni un euro per a les obres del tram Medinyà-Orriols, on ja es s'havien invertit 3 milions d'euros i els terrenys expropiats encara no s'han pagat als seus propietaris. Convé una acció contundent perquè la ministra de Foment sàpiga que vol dir l'escàndol de la N-II. Per a mitjans del mes de maig.

molt millor parats a tarragona

Tots sabem que Girona és la demarcació de l'Estat amb menys quilòmetres d'autovia de l'Estat. Tots sabem que Tarragona és la segona demarcació de Catalunya amb més quilòmetres de carretera de l'Estat després de Barcelona. En els pressupostos generals de l'Estat per al 2012, Tarragona surt molt millor parada que Girona. Dos partides importants per a Tarragona: A-27 Tarragona-El Morell (7,6 km) 26,8 milions d'euros i aeroport de Reus-Tarragona (autovia): 10,9 milions d'euros. Sense comptar partides menors, 38 milions d'euros en autovies per a Tarragona davant el 15,9 milions per a la N-II a Girona. Els alts buròcrates del Ministeri de Foment consideren que Girona ja queda satisfeta amb la partida del TAV.

la mentida del tav

Ja s'ha escrit tantes vegades! El TAV no es pot territorialitzar per demarcacions provincials. No es construeix per anar d'Hostalric a Figueres sinó per anar d'Algesires a Helsinki. Ara, amb molt de retard, arriba el final de les obres a Girona. Sobre el TAV i Girona s'haurien de dir tres coses: 1- Vergonya d'un tram internacional acabat (Figueres-Perpinyà) pel qual s'han pagat 123 milions d'euros a l'empresa per la penalització que la resta de l'obra no estigués acabada el 2009. 2- Vergonya de tants trams acabats i que es moren d'avorriment per no ser utilitzats per una planificació ineficaç. 3- La licitació de les obres de l'estació provisional del TAV a Girona arriben amb sis mesos de retard (s'havien de licitar l'octubre passat i es licitaran aquest abril) perquè el govern va parar totes les ?con?tractacions sense discernir allò indispensable (que arribi el TAV a la frontera el 2012!) d'allò secundari.

un ofec amb conseqüències

Entre allò secundari sotmeto al criteri del lector si el govern havia de pressupostar per gastar 1.217 milions d'euros en la línia de TAV entre Zamora i Ourense per aquest 2012. 1.350 milions d'euros més és el que pagarem els catalans amb la pujada de l'IRPF per al 2012. Tot i que el sistema de finançament vigent diu que l'IRPF es divideix a la meitat entre Govern central i autonòmic aquesta pujada anirà íntegra al govern central. Just el que val aquest tram de l'AVE que passa per les terres dels ministres José Blanco i Ana Pastor. Just el que es talla de les polítiques actives d'ocupació per a les Comunitats Autònomes. L'Estat porta les finances de Catalunya a una situació insostenible. Aquests dies de Setmana Santa han de servir per una negociació urgent. En cas contrari, el poble de Catalunya haurà de ser consultat sobre algunes decisions transcendents.