En aquest culebrot (bàsicament per la seva dilatació en el temps) que ha esdevingut el repte de millorar la marca i la imatge de Lloret de Mar, la mateixa Generalitat de Catalunya anunciava, fa pocs dies, que sancionaria totes aquelles agències i operadors turístics que publicitessin la vila selvatana com a destí de gresca i borratxera. Sens dubte una iniciativa lloable que reforça molt tot el que es pugui endegar, des del mateix municipi, ja que només el Govern té capacitat legal per imposar sancions. Sobre el ?ter?reny, als lloretencs els queda, però, el repte més difícil. Evitar que els turistes quan arribin, puguin trobar allò que es penalitzarà publicitar. O sigui: alcohol barat i a l'abast de tothom i permissivitat en aforaments, nivells acústics, activitats paral·leles i laxitud horària dels locals d'oci. Si això no es controla in situ, finalment, la realitat podria acabar desmentint la bona imatge que es vol divulgar i tot plegat no servir per a res. Es tracta d'allò "del boca a boca". Quan tornen a casa els turistes no mostren el fulletó que els varen donar a l'agència abans de sortir. Quan tornen expliquen el que s'han trobat, el que han vist i el que han viscut.
A pocs quilòmetres, el concurs per adjudicar la marca Blanes ha quedat desert, ja que, durant el termini fixat, cap empresa ha presentat una oferta. Una marca (logo) aprovada el maig del 2011, que Diari de Girona reproduïa en aquestes pàgines fa pocs dies i amb la qual es pretén fer tot el marxandatge i promoció del municipi. A l'ajuntament es pregunten per què ha quedat desert el concurs i diuen que analitzaran les causes de la manca d'interès envers l'explotació de l'esmentada marca. Potser n'hi hagi d'altres, però, se me n'acudeix una de ben senzilla: la mateixa marca. Amb tots els respectes per al seu dissenyador, una marca que molts blanencs trobem poc potent, poc atractiva. Després d'un viatge o de veure un espectacle que ens hagin trasbalsat, a molts ens agrada comprar el pòster, la samarreta, o alguna andròmina que el recordi. Vull pensar que Blanes, amb totes les seves mancances, és encara una realitat prou interessant. Una realitat que, potser, la marca escollida com a imatge no projecti prou bé.
