30 anys després de detectar el paràsit per primera vegada en un mabre, Stefano Mariani, juntament amb Maria Sala i Cock Van Oosterhout, van decidir investigar l'origen d'aquest "àlien" que s'instal·la a les boques d'aquest tipus de peix i estudiar quins efectes té sobre la seva qualitat de vida i la seva alimentació.

L'estudi està fet amb els mabres, pot ser que també afecti altres peixos?

L'estudi es va fer íntegrament amb mabres ja que aquest paràsit està molt adaptat i normalment només el trobem en aquest tipus de peix. Però altres espècies de la mateixa família també parasiten altres peixos, especialment espàrids com la daurada o el sard amb segurament efectes similars.

És nociu per als humans?

El paràsit no és nociu per als humans. Un cop el peix és mort el paràsit també es mor ja que no pot sobreviure sense el seu hoste. Per tant quant el peix arriba al mercat el paràsit ja està mort.

Diu que no és nociu per als humans perquè mor el paràsit, però mentre està viu, no afecta d'alguna manera la qualitat del peix? No es posa malalt, per dir-ho d'alguna manera?

Sí que afecta la qualitat del peix a les poblacions sobreexplotades. En aquest tipus de poblacions el peix quan té el paràsit és més petit (menys mida i pes) i també té un pitjor estat fisiològic. I els efectes augmenten amb el nombre de paràsits. Alguns peixos en poden tenir més de dos (normalment en tenen dos, un mascle i una femella). A les poblacions que no estan sobreexplotades hi ha un perfecte equilibri peix-paràsit i no detectem els mateixos efectes.

El fet de tenir aquest isòpode a la boca, els modifica l'alimentació, o tampoc?

L'alimentació no és diferent en els peixos infectats. Primer, quan vaig veure que el paràsit es menjava la llengua i en substituïa part d'ella vaig pensar que li canviaria la dieta. Molts peixos s'alimenten esclafant coses dures com petxines (un dels components majoritaris de la dieta dels mabres) contra el seu paladar amb l'ajuda de la llengua. Vaig pensar que com que el paràsit és dur podrien esclafar millor les preses i potser tenien preses més dures. Però no, la dieta és la mateixa en infectats i no infectats.

S'està estudiant algun tipus de remei per eliminar aquest paràsit?

No, de moment no estem estudiant cap remei per aquest paràsit.

La sobreexplotació de la pesca afavoreix que sorgeixin més bacteris, o que es facin més forts amb els peixos petits?

La sobreexplotació de la pesca afavoreix que el paràsit es faci més fort i tingui un efecte més nociu per al peix. Entre altres coses, si el peix té una reducció del seu temps de vida (perquè ara és pescat) el paràsit té menys temps per alimentar-se del peix i reproduir-se. S'ha d'alimentar més en poc temps, per això acaba sent més nociu en poblacions sobreexplotades.