«No guanyes res, ecològicament, per soterrar la MAT»

La línia d'alta tensió (MAT) ha d'alimentar el tren d'alta velocitat, però sembla que el tren entrarà en servei abans que la interconnexió. Es pot garantir la tensió suficient per alimentar el TAV sense tenir la MAT en marxa?

Sí, la línia alimentarà degudament el TAV, que s'està construint, perquè està funcionant extraordinàriament l'empresa mixta Inelfe, creada al 50% amb França per tot el tema relacionat amb el cable soterrat que costarà moltíssim i que és complex tecnològicament. A més d'això, a Bescanó i Santa Llogaia ja es van desbloquejar els problemes que existien. Així mateix, entre Santa Llogaia i la frontera també han quedat resolts els problemes de permís que havia de donar el Ministeri de Foment per a la línia que anava en uns ter?renys de domini públic al costat de la via.

La MAT hauria d'estar llesta a mitjan 2014, però els treballs de perforació del túnel transfronterer van començar amb uns mesos de retard. Es mantenen les previsions o ara podríem estar parlant ja del 2015?

Creiem que estem en els terminis. Hem mantingut una trobada amb el conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, que ha mostrat la millor de les disposicions i pensem que no hi haurà problemes.

A causa de l'oposició ciutadana, i després de la intermediació de Mario Monti, es va acordar soterrar una part del traçat. Vist ara, és un luxe pressupostari?

Sí, ho és, és un luxe pressupostari, com ja s'ha dit en àmbit internacional, però no té remei a aquestes alçades. El cost de fer-ho soterrat s'eleva per damunt de deu vegades més sobre la inversió original, i el fet cert és que no guanyes res des del punt de vista ecològic i ho compliques des del punt de vista tecnològic.

Les retallades pressupostàries endarreriran els ramals pendents d'aprovació, com l'alimentador de Riudarenes?

D'aquest tema n'han parlat ja des de la Generalitat amb el Ministeri d'Indústria i les previsions és que s'incloguin en la nova planificació que estarà llesta abans del 30 de juny.

Com s'explica un dèficit tarifari de 20.000 milions d'euros i una pujada del rebut de la llum d'un 30% en els últims quatre anys?

Aquesta és la gran qüestió del mercat energètic espanyol. Existeix un desequilibri que origina unes tarifes que, en general, no són més baixes que en altres països europeus, com a conseqüència de la deficiència de finançament en els costos que es produeixen en la generació i distribució d'energia. Quan jo era secretari d'Estat d'Energia, entre els anys 2000 i 2004, vam donar des del Govern un impuls notable a les energies renovables. El decret de l'any 2000 en la matèria va donar la volta al món per innovador i establia una sèrie d'estímuls, una prima sobre preu de mercat, diferent segons categories i tecnologies. Però, importantíssim, cada dos anys es revisaven aquestes primes per a les noves iniciatives, i el seu cost anava normalment a la baixa per l'avanç tecnològic. Es va imposar, a més, una limitació a la implantació de cadascuna de les esmentades tecnologies per no trencar el muntant global fixat en el cost de l'energia. Això obligava a no concedir més permisos que aquells que permetien ser finançats pel sistema.

I com es produeix el desequilibri?

L'equilibri es va trencar amb un altre decret del posterior Govern, el 2006. Això va motivar que la implantació de renovables creixés exponencialment en les eòliques, però sobretot en les solars. No es va establir un mecanisme de finançament de les primes lligades a aquest nou desplegament massiu. No es va voler traslladar el cost de tot això, perquè era impopular apujar tarifes, i s'anava generant, any rere any, un dèficit que es finançava amb deute avalat per l'Estat. Cal explicar a la societat espanyola que és molt bo diversificar les fonts d'energia, tenint en compte la nostra dependència exterior i que les renovables ajuden a reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, però el muntant global del cost addicional que representen només es finança via impostos o via tarifes. Són energies més netes, no depens tant de l'exterior, però això té un major preu. És veritat que, al llarg del temps, amb el desenvolupament tecnològic, el cost serà menor. De fet, avui dia, l'energia eòlica ja pot funcionar en condicions de competència a preu de mercat, cosa que no succeeix amb la solar.

Hi ha qui diu que va ser, precisament durant la seva etapa com a secretari d'Estat d'Energia d'Aznar, quan es va començar a generar aquest dèficit.

No és cert. Només hi va haver un únic any de dèficit petit que es va corregir a l'any següent. Mirin bé les xifres històriques. No es pot utilitzar un fet puntual com a generalitat d'una etapa. El dèficit es va produir en anul·lar el decret de l'any 2000.

Però els productors de renovables atribueixen al nou Govern del PP grans pèrdues en suprimir-se les primes.

Creiem que les actuacions del Govern són correctes. El que ha fet és cuidar de no generar efectes retroactius, començar a tallar la sagnia per on es genera. Òbviament, cal establir limitacions al desplegament perquè al ritme al qual anava no era finançable. Les mesures introduïdes pel Govern del PSOE no es van traduir en desenvolupament tecnològic per al nostre país. El desplegament va comportar importacions massives de plaques solars d'altres països perquè eren més barates i s'ampliaven els marges de beneficis, mentre a Espanya es perdia ocupació dins del sector fotovoltaic. La permissivitat va convertir el desplegament d'horts solars en una mera operació financera. El Govern ha d'eliminar els elements especulatius i reconsiderar l'extensió de les renovables de manera que la societat pugui assumir-ho des del punt de vista del cost, que pugui pagar-ho.

Què demanen al nou model energètic que pretén impulsar el Govern?

Sostenibilitat econòmica, mediambiental i de competitivitat. Que es fixin unes regles de joc que atorguin estabilitat regulatòria, que l'energia no sigui font de pèrdua de competitivitat del nostre teixit productiu i que tampoc sigui font de desequilibri la dependència exterior. El dèficit energètic representa més del 50% del dèficit de la balança per compte corrent espanyola, perquè el subministrament d'altres països representa un 80% per a Espanya, quan la mitjana europea és del 50%.

Vostè confia que no es retalli la inversió del sector energètic, però en vista de com va la resta sembla difícil.

Només el 4,8 per cent del rebut final de la llum va a parar al que són costos del transport. Amb aquesta quantitat es paga el cost financer de les inversions que es realitzen mitjançant deute. Red Eléctrica, que amb la transposició d'una directiva europea uneix les funcions de transportista i operador del sistema, i per tant, garanteix el subministrament, té col·locats 4.700 milions d'euros en mercats internacionals en deute. Amb això fem les inversions, no esperem a rebre els diners de l'Estat per fer-les, i s'han incrementat espectacularment els últims anys. Red Eléctrica ha adquirit a altres companyies línies que probablement estiguin amortitzades i que no complien els estàndards de qualitat. El Govern ha aprovat ara pagar-nos a dos anys vençuts, fet que suposa un major cost financer. Per tant, hem sol·licitat que això sí que repercuteixi en les tarifes, encara que ens atendrem al que ens digui el Govern, serem solidaris. També està per definir com s'abordaran les inversions realitzades en les línies suposadament amortitzades, però que suposen un cost de manteniment si es volen mantenir operatives. Em consta que el Ministeri ho està analitzant correctament.

Quina és la qualitat de la xarxa espanyola?

En el cas de les línies adquirides, clarament per sota de l'estàndard. El procés d'adaptació ens portarà anys. La nostra intenció és optimitzar-les i això lliga amb la planificació plurianual que anem a revisar abans del 30 de juny i en la qual caldrà establir prioritats. A la junta general d'accionistes he transmès la confiança que el Govern no pretén paralitzar inversions i amb això sembrar incertesa en el subministrament. Però estic d'acord que cal modular les inversions a les projeccions macroeconòmiques i de demanda. El fet important és que el procés fins a l'aprovació pel Consell de Ministres no sigui llarg. Si cap a la meitat del 2013 està aprovat, no creiem que es produeixin problemes.

Es posaran en marxa noves centrals nuclears amb el cessament de la moratòria?

Jo no preveig aquest escenari en els pròxims decennis. El fet important és que, amb el corresponent assessorament del Consell de Seguretat Nuclear, es pugui elevar la vida útil de les centrals nuclears, amb totes les garanties que, per descomptat, han de ser moltes.

Continua defensant l'energia nuclear quan precursores com Alemanya s'ho replantegen després de Fukushima?

Les nostres centrals no estan en zones sísmiques al costat del mar. Fukushima va ser una tragèdia enorme, però va morir molta més gent per motius no directament atribuïbles a la central. Del que no hi ha cap dubte és que calen les garanties de seguretat. Les tenim a Espanya i aquí al costat tenim França produint sense problemes. Jo no defenso l'energia nuclear, el que he dit sempre és que no podem prescindir d'ella dins d'un programa de desenvolupament sostenible, i si hi ha alternatives, que me les diguin.

És partidari de reduir la participació de l'Estat en Red Eléctrica?

Ja es va plantejar baixar la participació al 10%, però no existeix una postura preconcebuda en aquest sentit. La xarxa és un monopoli natural, no hi haurà competència. En altres països hi ha exemples de tota mena: a França l'Estat té un control complet i a Regne Unit està en mans privades. El fet fonamental és que les retribucions i les característiques tècniques estiguin regulades pel Govern. Jo crec que és bo que hi hagi certa participació de l'Estat en el consell.

Suposo que amb la que està caient no trobarà a faltar el seu càrrec de secretari d'Estat de Pressupostos, però com a coneixedor profund de la matèria, s'atreveix a fer un pronòstic sobre l'evolució de l'economia espanyola?

Coneixo el capital humà del Govern perquè som vells companys i amics. Les reformes que Rajoy està portant a terme són les necessàries per tornar el país a la primera línia de solvència, prestigi i competitivitat dins de l'escenari global. Hem anat per darrere i molt. Els últims anys hi ha hagut una pèrdua del valor de la marca Espanya, i la recuperació portarà temps. En l'última part de l'any es notaran les mesures que, globalment, van en direcció correcta per generar confiança.