S'ha plantejat alguna vegada si els carrers de la seva ciutat tenen sexe? La geògrafa italiana Maria Pia Ercolini va fer-se aquesta pregunta fa temps i ha dedicat temps i esforç per donar-hi una resposta. Per aconseguir-ho, ha estudiat la toponímia dels carrers de diverses ciutats com Roma i Madrid per descobrir si darrere del mapa s'amaga el sexisme. La seva conclusió és contundent i evidencia el desequilibri que existeix entre homes i dones en els carrers. De les 16.550 vies de Roma, només 580 (el 3,5%) estan dedicades a personatges femenins, quantitat molt menor a les 7.575 (45,7%) que recorden homes il·lustres. A Madrid, el sexe masculí s'imposa en el 24,3% dels carrers mentre que tan sols el 6% homenatja dones.

Només cal revisar el mapa d'algunes ciutats de la província de Girona per comprovar que el sexe predominant de la toponímia també és masculí. Dels més de 400 carrers que hi ha a la ciutat de Girona, més de 250 porten nom masculí. A l'altre costat de la balança, només una quarantena de vies reivindiquen el paper en la història de dones il·lustres com Antònia Adroher -mestra que va lluitar tota la seva vida contra les desigualtats socials-, l'escriptora gironina Aurora Bertrana, l'anarquista Frederica Montseny o la periodista i escriptora Montserrat Roig.

La toponímia i la religió mantenen una estreta relació, tal i com es pot comprovar passejant per la ciutat. Més d'una desena de vies porten el nom d'una mare de déu, mentre que mitja dotzena homenatgen una santa.

La visibilitat de la dona en els carrers d'altres municipis gironins també és difuminada. A Sant Feliu de Guíxols, la majoria de vies recorden un home. Deixant de banda els carrers amb nom de santa o verge, costa trobar-ne algun dedicat a una dona. Entre els pocs exemples, destaquen les vies que porten el nom de les escriptores Montserrat Roig i Mercè Rodoreda junt a Isabel Galceran i la guixolenca Margarida Wirsing i Bordas, que, a més de ser la primera dona a l'Estat espanyol en llicenciar-se en Física i Química, va destacar per impulsar l'Institut d'Estudis Guixolencs i organitzar classes nocturnes per a les obreres.

Els carrers que recorden alguna dona a la ciutat d'Olot pràcticament es poden comptar amb els dits d'una mà. Entre els pocs exemples, hi ha una via que rememora la història de les tres germanes Fradera, que van morir en les persecució anticlerical durant els inicis de la Guerra Civil. Considerades màrtirs, actualment són venerades com a beates per l'Església catòlica.