El Govern espanyol ha decidit aquesta setmana que modificarà el Codi Penal per incloure un delicte per als polítics que malbaratin els diners públics. No serà, però, l'única mesura de control que tindran els càrrecs públics. De moment, si acaba tirant endavant, tal com preveu l'Executiu de Rajoy, la llei de Bon Govern i Transparència proposarà que s'arribi a inhabilitar els representants institucionals que puguin provocar perjudicis als ciutadans de manera intencionada.
La previsió del Govern és que que els autors d'infraccions greus i molt greus no podran ser nomenats per ocupar determinats càrrecs públics durant un període d'entre cinc i deu anys. Existeixen diversos aspectes que seran considerats infraccions. L'administració de recursos propis s'hauran de sotmetre al control del Tresor Públic, així com garantir que quan es pren un compromís de despesa, es reconeixen obligacions o s'ordena un pagament, s'haurà de tenir crèdit suficient o que no infringeixi el que disposa la Llei general pressupostària que sigui aplicable.
També seran motiu de sanció l'absència de justificació de la inversió de fons de subvencions o l'incompliment deliberat del nivell de deute públic. A més, es controlarà que es redactin i es portin a terme els plans economicofinancers o de reequilibri que exigeix la Llei d'Estabilitat Pressupostària.
La comissió d'aquestes infraccions donarà lloc a la imposició de sancions com la destitució en els càrrecs públics, la no percepció de pensions indemnitzatòries, l'obligació de restituir les quantitats indegudament percebudes i l'obligació d'indemnitzar a la hisenda pública estatal en els termes que preveu la Llei general pressupostària.
Més enllà de les qüestions econòmiques, la nova lesglació sobre bon govern també preveu sancions contra els representants institucionals que no compleixen la Constitució o els Estatuts d'Autonomia, així com tot aquells que promoguin la discriminació per sexe, religió o raça.
Dubtes sobre la transparència
La vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría (PP), va manifestar que la norma "contribuirà de manera determinant a restaurar la confiança en les institucions i a millorar la qualitat de la nostra democràcia".
Una de les grans novetats de la Llei suposa que els subjectes obligats hauran de posar a disposició de la ciutadania, de forma activa i sense sol·licitud prèvia, informació si el coneixement es considera d'interès. D'aquesta manera, s'haurà de fer pública, a través de les pàgines web respectives, informació institucional, d'organització, de planificació, de rellevància jurídica i de rellevància econòmica, pressupostària i estadística, per exemple, informació relativa a contractes.
L'Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) i la plataforma coalició Pro Accés, que integra 55 organitzacions, apunten que les previsions que inclou la norma "queden molt per sota dels estàndards internacionals"."La definició d'informació és massa limitada i exclou una gran quantitat d'informació en mans d'entitats públiques", van indicar i demanen que es reconegui el dret d'accés a la informació com a dret fonamental.
