Propostes per sortir de la crisi o per sortir d'Espanya, que per boca seva vénen a ser el mateix, és el que va venir a explicar ahir Oriol Junqueras a Tribuna de Girona. En un Espai Caixa com poques vegades s'ha vist -la platea i la part superior de la sala plena de gom a gom inclús amb cadires supletòries i encara més persones seguint-ho per circuit tancat de televisió en una sala adjacent-, el president d'Esquerra Republicana de Catalunya va desgranar les seves propostes, que es poden resumir en una Agència Tributària Catalana plena de contingut, en un ampli consens social i polític i en la complicitat internacional. Al seu entendre, tres factors que es poden aconseguir a no gaire llarg termini, per poc que els catalans -i especialment el seu govern- s'hi involucrin. Tot plegat, per una raó clau, que al seu parer en aquests moments no deixa altra sortida que la independència: "el problema de Catalunya no és només que no té estat, és que té un estat en contra, que encara és pitjor". Junqueras va dir clarament que la pertinença a l'Estat espanyol "ens està hipotecant el futur des de fa molt de temps". Per això, va qualificar d'"irracional" pensar que la solució pugui ser "un pacte amb l'Estat espanyol".
El líder republicà va posar sobretot l'accent en què el procés ha de ser liderat pel Govern, i especialment pel seu president, igual que Roosevelt va liderar la nord-Amèrica dels anys 30, que va aconseguir sortir de la crisi i convertir-se en una superpotència. Per alguna cosa la conferència de Junqueras es titulava: "Un New Deal per a Catalunya. Propostes per sortir de la crisi".
Jonqueras -no en va historiador de professió- va recordar que Roosevelt personifica l'excepció a la regla que les crisis s'enduen els governs per davant, ja que va ser elegit quatre vegades consecutives. Va explicar com cada divendres la ràdio dels EUA emetia el programa "Converses a prop del foc", on en plena depressió el president es dirigia als seus ciutadans perquè no perdessin l'esperança ja que, com va dir en una frase que va quedar per a la història "només heu de tenir por a la por". L'explicació de la paràbola -si es pot anomenar de tal manera- va venir tot seguit, quan Junqueras va fer una crida al president de Catalunya a liderar també el projecte de Catalunya i a explicar "cada dia, cada dia, cada dia, les conseqüències de l'expoli fiscal que rep Catalunya".
Ofereix la mà a Artur Mas
Inclús va indicar-li el mètode, doncs potser unes converses arrandle foc a la catalana i per ràdio no s'avenen gaire amb el segle XXI: "si cal, que surti diàriament en un espai televisiu entre el Telenotícies i El Temps" . "Necessitem a Catalunya aquest tipus de lideratge", va reblar Junqueras, i es vamostrar disposat a acompanyar el president en la seva tasca pedagògica, ja que "és important que en aquest tema hi hagi consens social i polític".
El paper clau de Mas-Colell
La tercera pota de les seves propostes -les dues primeres són l'Agència Tributària i l'esmentat consens- és la complicitat internacional, i en aquest camp el president republicà va reconèixer que poques persones tenen tant prestigi com l'actual conseller d'Econimia i Finances, Andreu Mas-Colell, qui està infrautilitzat "tancat en un despatx fent restes". "Això ho podria realitzar qualsevol, el que hauria de fer algú amb el seu prestigi és viatjar a Frankfurt, a Brussel·les, a Londres i a Nova York a explicar la nostra situació, i que no torni fins que no esti?guem a punt de fer el pas". Junqueras, mirant ja l'endemà de la independència, va explicar que Catalunya necessitarà al començament títols de deute, perquè hi haurà tensions de tresoreria, i caldrà la complictat d'aquests països per a adquirir-ne".
Respecte de com quedaria una Catalunya sola davant la comunitat internacional, va recordar que Catalunya ja hagut de mirar al món molt sovint durant la seva història, i que, per tant, el seu encaix no ha de resultar difícil.
Optimista malgrat la crisi, perquè "Catalunya encara ara és capaç de fer coses extraordinàries", va posar de manifest les dades d'exportació, que creixien fin 2010 al mateix ritme que les alemanyes. Junqueras va destacar que l'economia catalana és "molt internacionalitzada", i va ressaltar així mateix l'elevat nombre de tesis doctorals que surten de les seves universitats per posar de relleu que encaixaria amb facilitat.
