En un context de crisi on les administracions públiques fan mans i mànigues per incrementar els seus ingressos, l'Església viu en un món fiscal paral·lel on els eclesiàstics, per exemple, no paguen l'impost de béns immobles (IBI). Després de quatre anys de dificultats econòmiques, el debat sobre si cal mantenir aquest sistema està sobre la taula. Cada vegada més veus reclamen seguir els passos del Govern italià que ja ha ?exi?git a la jerarquia eclesiàstica del seu país que aboni l'impost de béns immobles.

Durant mesos l'Església espanyola s'ha mantingut al marge d'aquesta polèmica. Un silenci que ha trencat aquesta setmana el president de la Conferència Epis?copal Espanyola i de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, el cardenal Rouco Varela llançant una advertència: si l'Església paga l'IBI, retallarà la dotació per a Càritas. Rouco Varela ha explicat que "l'Església està dins la legislació general", fet pel qual no "tindrà cap problema a pagar si així ho estableix la llei". Això sí, ha advertit que hi haurà conseqüències.

Les paraules de Rouco Varela han revifat el debat sobre si l'Església ha de pagar els mateixos impostos que la resta de ciutadans. Alguns ajuntaments de l'Estat espanyol ja han mogut fitxa per eliminar el paradís fiscal dels eclesiàstics. És el cas de Zamora, que ha anunciat que cobrarà l'IBI i la taxa d'escombraries a l'Església. Una mesura que considera de "justícia social".

En altres ciutats com Burgos o Valladolid s'han encarregat informes per estudiar la viabilitat del cobrament de l'IBI a l'Església. Però, què passa a les comarques de Girona? Els ajuntaments consultats per Diari de Girona viuen al marge d'aquesta polèmica i, de moment, ni tan sols han impulsat accions per reclamar la supressió d'aquestes exempcions de l'Església, una qüestió que deixen en mans de l'Estat.

El regidor d'Hisenda de Lloret de Mar, Arseni Frigola (CiU) assegura que en el seu municipi no s'ha plantejat cap modificació en el cobrament de l'IBI. "A més, és una cosa que no podem plantejar, per molt que en parlem, no som qui ha de prendre la decisió", explica.

Tal i com apuntava Frigola, l'Església catòlica està exempta d'abonar alguns tributs com ara l'IBI en virtut dels acords entre l'Estat i la Santa Seu segellats a Roma ?l'any 1979. Un pacte que, a la pràctica, deixa poc marge de maniobra als ajuntaments.

"Sóc del parer que el tractat de la Santa Seu s'hauria de revisar. Caldria veure si s'hauria de cobrar l'IBI de tots els edificis o només d'una part", explica l'alcalde de Palafrugell, Juli Fernández (PSC). Malgrat que Fernández és partidari de revisar les relacions entre l'Església i les administracions, el consistori de Palafrugell tampoc s'ha plantejat iniciar accions per estudiar si és viable cobrar l'IBI als eclesiàstics.

Mentrestant s'obre un nou interrogant. Quants diners deixen d'ingressar les arques públiques amb el no cobrament d'aquest impost? El responsable d'Assumptes Econòmics de la Conferència Episcopal Espanyola, Fernando Jiménez Barriocanal, calcula que l'import del pagament de l'IBI de totes les institucions eclesiàstiques que actualment estan excloses a tot el país -tant per la Llei de Mecenatge com pels acords de 1979- mai sobrepassaria els 100 milions d'euros.

Una xifra que multiplica per 30 la plataforma d'activisme digital Change.org. Segons aquesta iniciativa ciutadana si l'IBI es reclamés a tot Espanya s'obtindrien més de 3.000 milions d'euros.