Un país amb grans diferències socials és un país malalt, no només en termes morals, sinó també físics. Les primeres espases en salut pública arriben a la conclusió que l'escletxa entre rics i pobres és un excel·lent indicador que determina la salut dels habitants d'un país, fins al punt que si es fa gran pot arribar a reduir l'esperança de vida de les persones en néixer. En un context de crisi les veus autoritzades en la matèria alerten que una reducció de la despesa social, a banda d'engrandir aquesa escletxa, pot repercutir en les condicions sanitàries d'aquells que més ho necessiten.

No va ser el tema central del primer Simposi de Promoció de la Salut a l'Arc Mediterrani (que entre ahir i avui reuneix centenars d'especialistes al Parc Científic de Girona), però sí el que cada cop està més present en l'àmbit de la promoció de la salut. Les retallades socials, sobretot en sanitat i educació són vistes amb recel per les eminències d'aquest camp, ja que poden posar en perill el benestar físic de les persones.

Un dels ponents és Mariano Hernán, reconegut professor de l'Escola Andalusa de Salut Pública, una de les punteres en l'àmbit estatal. Ahir afirmava que la restricció de la despesa social té efectes ineludibles sobre la salut dels més necessitats, i assegura que si es retallen serveis per als més dèbils és probable "que després ens en penedim". "A ningú se li escapa que per sortir de la crisi fa falta austeritat, però hem de ser hàbils i intel·ligents, i mirar quines són les prioritats", va assenyalar Hernán.

En aquest sentit, va citar un estudi fet pel professor Richard Wilkinson, que constatava que els habitants de països amb més igualtats socials són els que tenien una més alta esperança de vida en néixer. El treball d'aquest investigador britànic també demostrava que els estats que més invertien en polítiques de protecció de la infància aconseguien reduir la diferència entre rics i pobres. Amb tot, Hernán va assenyalar que a l'Estat espanyol (també a Girona), s'estan detectant els primers indicis d'una baixada de l'esperança de vida en aquests sectors, i el responsable directe d'això és un còctel format per la crisi i l'austeritat "sense fonament".