La crisi econòmica també arriba fins al fons marí. Així ho denuncia la Fundació Mar, que va presentar ahir els resultats de l'Informe Silmar, corresponent al 2011, i que valora i qualifica l'estat ecològic del mar del litoral català i balear. La coordinadora del projecte, Evelyn Segura, va denunciar ahir que "no hi ha voluntat d'invertir en el medi ambient, i això fa perillar la conservació del fons marí". Tot i això, l'informe valora positivament l'estat del fons dels diferents punts de control que tenia establerts a les comarques gironines, col·locats en vuit platges de la Costa Brava.

Els resultats del 2011, tot i aprovar tots els punts de control de Catalunya i Balears menys un (el Prat de Llobregat), també deixen palès que el 80% de les àrees marines protegides a la Mediterrània no té un pressupost específic per a conservació, en un context en el qual a més tan sols el 2% del litoral té algun tipus de figura de preservació, segons ha explicat a Barcelona el director de la Fundació Mar, Miquel Ventura. Segons va explicar, aquest fet demostra que el temor que la crisi econòmica acabi repercutint en l'estat i la conservació del fons marí s'estigui convertint en una realitat.

Ventura va alertar dels efectes que la crisi pot tenir en la conservació del medi natural, i va assenyalar que els ajuntaments destinen menys de l'1% del seu pressupost a invertir en aquest concepte, que en molts casos descuida l'aspecte marí.

El director va afirmar que per frenar la regressió actual del litoral caldria que el 20% estigués protegit, una xifra molt llunyana al 2% actual, i que en un període de cinc anys, les 69 àrees marines protegides de la Mediterrània s'haurien de duplicar, especialment a països del nord d'Àfrica.

L'informe de les 19 estacions de control amb les que comptava la fundació assenyala que s'ha apreciat un lleuger descens de la qualitat del fons marí en els punts estudiats, entre els quals n'hi ha vuit de gironins, en part a causa d'una reducció de la dotació econòmica de les administracions als programes de conservació.

Millora a cala Aiguafreda

Entre els barems que s'utilitzen per valorar la qualitat del fons marí hi ha l'afectació de factors externs com poden ser la pesca d'arrossegament o de les cadenes lligades a les boies d'amarratge dels vaixells. Aquest cas és el que va portar a que l'any passat cala Aiguafreda, a Begur, suspengués en la valoració de l'Informe Silmar. Aquest any, però, la situació s'ha redreçat. "Vam posar molt de relleu com s'havia fet la degradació del fons amb les cadenes. El fet de denunciar va fer que en caducar la concessió de les boies, des de l'Ajuntament s'han imposat noves condicions, amb menys boies i vigilant que no es toqui la posidònia", va assenyalar Evelyn Segura. Actualment, l'entramat de boies del seu litoral, que a més ha d'allunyar-se 500 metres de la costa. D'altra banda, la zona de Catalunya que va rebre la millor puntuació va ser El Crit de Mont-ras, amb un 8.