No ha passat ni un mes des que va declarar-se improcedent l'acomiadament de l'exgerent del Consorci de la Costa Brava, Manel Serra, quan els Jutjats Socials de Girona han hagut de celebrar una vista oral similar respecte l'exdirector general de la Fundació Carl Faust, Jordi Masbernat, després que aquest interposés una demanda contra el seu acomiadament perquè sigui declarat improcedent. Ambdós casos tenen semblançes evidents i així ho va mostrar el lletrat de l'exdirector, Francesc Xavier Rotllan, en treure a col·lació la sentència -encara mancada de fermesa- que declarava improcedent l'acomiadament de Manel Serra en considerar que es tractava d'un treballador del règim comú i no un càrrec d'alta direcció.

L'exdirector de la fundació va ser despatxat el 14 de setembre de 2011 per la via del desistiment empresarial, fòrmula que només està reservada per al personal del règim d'alta direcció i que possibilita formalitzar un acomiadament sense justificació amb una indemnització proporcionalment menor a la que correspondria a un empleat de règim comú. Si bé l'exdirector va signar un contracte laboral d'alta direcció amb la fundació, el 4 d'octubre de 2005, les seves funcions estaven limitades de tal manera que mancava de l'autonomia inherent a un càrrec directiu. Tant és així, que els poders de que disposava representaven delegacions per part del patronat de la fundació, que és l'òrgan col·legiat de govern de la mateixa, i eren una concessió que, en cap cas, podien ser superiors al dels patrons.

En base a aquesta situació, el lletrat Francesc Xavier Rotllan va il·lustrar de quina manera Masbernat només podia executar les resolucions que acordava el patronat sense poder prendre part en la presa de decisions fonamentals doncs, com va evidenciar un dels patrons -Alberto Eisenmergen-, l'exdirector tenia veu i no vot dins la comissió executiva de la fundació.

Aquest darrer aspecte posaria en evidència de quina manera l'exdirector tan sols era el braç executor de les directrius marcades pel patronat, que seria l'únic òrgan amb funcions de govern i decisòries el qual, "per llei, ha d'actuar amb la diligència d'un bon administrador", tal com queda regulat en el Codi Civil de Catalunya que afecta les fundacions privades.

La declaració d'Eisenmergen va contradir el testimoni del president de la fundació, Josep Nubiola, en tant que aquest darrer havia assegurat que l'exdirector sí disposava de veu i vot i tenia la possibilitat de prendre decisions com ara contractar i acomiadar personal, les inversions que s'havien de realitzar al jardí o operar de forma autònoma en la transferència i moviment de capitals dels comptes de la fundació.

Al respecte, Rotllan en va tenir prou amb exhibir una gran quantitat de correus electrònics entre el president i l'exdirector en els que s'observaven com Masbernat havia de retre comptes a Nubiola i actuar segons els criteris que aquest li sol·licitava i, fins i tot, exigia. A més, tots els moviments bancaris -limitats per la propia fundació a un màxim de 200.000 euros- necessitaven una signatura mancomunada, cosa que posaria de manifest la impossibilitat que l'exdirector actués de forma unilateral i d'esquenes als òrgans interns de la fundació com són el president, la comissió executiva, la comissió de finances o el tresorer, a qui sempre informava i dels que necessitava el vistiplau.

L'advocada de la fundació, Maria José Varela, va aferrar-se al contracte signat per Masbernat per justificar que era un membre d'alta direcció a qui se li havien fet entrega d'alguns poders per desenvolupar la gestió de l'entitat i que, com a membre del consell executiu, "és qui decideix".

L'oposició de la lletrada a la demanda també argumentava la improcedència del càlcul de l'acomiadament perquè, en funció d'un document que va presentar ahir, l'exdirector hauria acceptat, l'any 2010, una rebaixa del sou del cincuanta per cent. Masbernat va negar la major i la seva firma no està estampada en el document.