Un estudi d'investigadors del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB), pertanyent al CSIC, revela que l'esquelet calcari de molts invertebrats marins podria ser el resultat d'una associació simbiòtica amb bacteris. Aquest treball, que es publica a la revista especialitzada Evolution, ha estat liderat per la professora d'investigació del CSIC, Iosune Uriz, va informat ahir el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).

Segons expliquen els investigadors del CSIC en aquest treball, les esponges marines, els animals pluricel·lulars més antics que existeixen, alberguen un tipus de bacteris, batejats com calcibacteris, que produeixen microesferes de carbonat càlcic. A diferència dels bacteris més comuns, les calcibacteries no tenen paret bacteriana i es divideixen a l'interior de les cèl·lules de diverses esponges fins que queden atrapades en un embolcall calcari que elles mateixes fabriquen.

Milers d'aquests bacteris calcificats són transportats per les cèl·lules de l'esponja a la superfície de l'animal, on s'acumulen formant un esquelet extern rudimentari. La investigadora del Centre d'Estudis Avançats de Blanes del CSIC, Iosune Uriz, que ha dirigit l'estudi, va explicar que "l'acumulació de centenars de milers d'aquests corpuscles de menys d'una micra de diàmetre, dóna lloc a una mena d'exosquelet extern rudimentari".

Els investigadors també han observat que els calcibacteris no només viuen a l'interior de les cèl·lules de les esponges, sinó que, a més, són transferits a la progènie dels porífers durant la formació dels embrions. L'estudi afirma que així s'assegura "la perpetuació de la producció del protoesquelet calcari al llarg de les generacions d'esponges".

L'abundància d'aquests bacteris dins del cos de les esponges és molt elevada. Segons el treball, els embolcalls calcaris representen entre el 30% i el 60% del pes en sec de l'animal. Malgrat això, no s'ha detectat cap perjudici en l'esponja hoste derivat d'aquesta associació. Al contrari, el gènere Hemimycale ha demostrat créixer més ràpid que altres varietats d'esponges del mateix hàbitat.

Fins ara no s'havien trobat bacteris que calcifiquessin a l'interior de cèl·lules animals, encara que sí alguns indicis, com la presència en el genoma d'algunes esponges de gens implicats en la calcificació d'origen bacterià.

La troballa representa una nova via d'investigació dels mecanismes que van donar lloc en el període pre-Càmbric a les diferents formes animals que ara coneixem, i és un exemple de com les interaccions entre éssers vius generen un alt grau de novetat biològica, segons indiquen els investigadors del CSIC.

Els autors han dedicat la feina a la memòria de la professora Lynn Margulis, recentment desapareguda, que va participar activament en la discussió dels resultats del projecte.

L'estudi s'ha realitzat en el marc d'un projecte finançat pel Pla Nacional d'R+D+i del Ministeri d'Economia i Competitivitat, i ha comptat amb el cofinançament de la Generalitat de Catalunya.