Dietari

Costa Brava, retrat d'un litoral, del realitzador gironí Arcadi Lozano, és un documental que fiscalitza en imatges el litoral gironí des de Portbou fins a Blanes i ens mostra allò que és i que no tornarà a ser la Costa Brava, i també les restes de bellesa que li queden. Avui s'ha projectat a l'interessant espai Mas d'en Dorra de Fortià, que s'ha omplert per veure'l i participar en el posterior col·loqui que es feia la pregunta que Lozano deixa a l'aire en el documental: "era necessari fer-ho així?", en el sentit de canibalitzar la costa d'aquesta manera. Fos o no necessari, no hi ha avui marxa enrere. Però del col·loqui n'ha sortit una premonició: si es pogués tornar enrere, es faria igual i, quan hi torni a haver diners, tornarà a passar el mateix. No existeixen els mecanismes de protecció adequats i la condició humana és depredadora.

diumenge Freedom fon Catalonia

Fa 20 anys cobria per aquest diari l'arribada de la flama olímpica a Empúries. Una de les notícies d'aquell dia de 1992 va ser la campanya independentista del Freedom for Catalonia. Recordo perfectament la cara de Javier Solana i el malaurat Pep Coderch quan van començar a irrompre arreu d'Empúries les pancartes de la campanya, colant-se per les televisions d'arreu.

Per a alguns aquells dies semblava que faltaven hores per assolir la independència. 20 anys després d'aquella orgia d'independentisme, tindria una certa lògica preguntar-se on es troba el moviment i, sobretot, quin recorregut té l'independentisme vista l'evolució que ha tingut durant tants anys sense avançar o, fins i tot, retrocedir?

dilluns Abandonar els dèbils

Una societat que no es pot permetre atendre els més dèbils perquè prioritza la supervivència de bancs arruïnats, que haurien de deixar caure, és una societat terminal. A les comarques de Girona els centres especials de treball donen feina a un miler de persones amb discapacitat intel·lectual, física i malalties mentals. La retallada del 56% en els ajuts que reben amenaça seriosament amb tornar la majoria d'ells a casa i convertir, de nou, persones en estigmes com ho eren fins als anys 70 del segle passat. Molts gironins havien mostrat durant les dues últimes dècades amb orgull la feina feta per les bugaderies, horts ecològics, tallers, trens de rentat... de centres especials de treball que han permès viure amb dignitat a aquestes persones. Quina societat més destruïda ens deixarà la crisi i la nefasta gestió política de la crisi?

dimarts Multes i vergonya

Diu Albert Ballesta, director d'Interior a Girona, que alguns clients de prostitutes de carretera es trobaran davant de situacions molt comprometedores quan a casa els arribi una multa on s'especifica que la sanció és per haver comprat serveis sexuals a la carretera. Té raó en els cas d'aquells que tinguin família i, en especial, parella enganyada. Però totalment estèril en el cas dels solitaris.

dimecres Morir a la carretera

Diu un estudi del RACC que un gironí té el doble de probabilitats de morir o quedar ferit a la carretera que qualsevol altre habitant de Catalunya o Espanya i el triple que els veïns dels principals països europeus. Aquesta afirmació basada en un estudi del prestigiós club automobilístic hauria representat temps enrere un escàndol majúscul.

Ara no va més enllà d'un titular i una fogonada d'unes xarxes socials que devoren històries en minuts i crea indignacions passatgeres de cap o poc recorregut.

dijous Pla de Tudela

L'antic ministeri de Medi Ambient espanyol va invertir més de 8 milions en la compra i demolició del Club Med i la posterior restauració del paisatge del pla de Tudela del parc natural del Cap de Creus, a Cadaqués. La finalitat era recuperar-lo per a la gent.

Uns diners que van sortir de la butxaca dels ciutadans. Doncs bé, a partir de la setmana vinent qui vulgui visitar aquest majúscul paratge, haurà de pagar forçosament 5 euros. No és una entrada convencional, sinó que és un pàrquing ineludible que anirà al calaix del departament d'Agricultura.

divendres Temps de rates

Hi ha humans més rates que els propis rosegadors. Pitjor encara: són les paparres de les rates. És el cas de les cinc empreses a les comarques de Girona que es dediquen a "estafar" persones desnonades quan el banc o caixa és a punt de subhastar casa seva.

A canvi de sumes importants de diners per persones que tenen molt poc o res, aquests malparits sense escrúpols prometen aturar un procés que és del tot irreversible. Ens solen dir que durant les situacions i temps difícils emergeix el millor de les persones. També el pitjor. Temps abonats per especuladors, oportunistes i malfactors sense compassió.