Per molta gent és conegut que a la Costa Brava s'hi han establert molts russos, així com persones vingudes de les exrepúbliques soviètiques, i el municipi de Lloret de Mar no n'és pas una excepció. El que fins ara era desconegut, però, és que l'ermita de Sant Quirze s'ha convertit en la seu religiosa dels ortodoxos russos.

Aquest petit temple es troba situat a prop del cementiri municipal, és l'ermita més antiga que té Lloret de Mar i, fins fa poc, més d'un any es trobava gairebé sense cap mena d'ús. Només tenia utilitat i s'obria al públic durant un aplec que s'hi celebra cada any.

Però va arribar un dia, com recorda el rector de Lloret de Mar Josep Maria Castellà, que això va canviar, quan membres de l'església ortodoxa russa es van adreçar al mossèn i li van indicar que volien celebrar les seves misses al temple de Sant Romà, que és en ple centre de Lloret. Però, com explica el mossèn, "com que les seves misses són molt llargues, unes tres hores", va resultar impossible fer compatible les cerimònies que condueix ell i les de la comunitat russa ortodoxa per falta d'espais.

Per tal de trobar-hi solució, relata, els va ajudar a buscar un lloc, i Castellà els va indicar que l'ermita de Sant Quirze podia ser un bon indret. Així, fa prop més d'un any els va posar en contacte amb el "suposat" propietari de l'ermita de Sant Quirze. La propietat del temple és un tema que mai ha estat clar, ja que, segons el mossèn, tant podria ser del Bisbat de Girona, com de qui diu ser propietari com de l'Ajuntament.

Tot i això, el rector va dirigir la comunitat ortodoxa russa de Lloret cap al suposat propietari del temple de Sant Quirze i aquests s'hi van instal·lar a canvi que en fessin el mateniment, afegeix.

Fruit d'això, com es pot veure durant els caps de setmana, fidels de l'església ortodoxa russa van a missa a l'ermita de Sant Quirze. En concret, com es pot llegir en un cartell situat a la porta: l'ermita forma part de la jurisdicció del Patriarcat de Moscou de l'església ortodoxa i a la comunitat de Sant Quirze i Santa Julita.

Les misses solen comptar amb molts participants, relata el rector, ja que hi ha una bona comunitat de russos a Lloret. L'Església roman oberta pels oficis els dissabtes a la tarda, els diumenges al matí i durant les festes religioses ortodoxes.

A més, el rector de Lloret, Josep Maria Castellà, destaca que hi ha molt bona sintonia amb els ortodoxos russos i que l'ermita -com es veu a la imatge- compta amb eles icones ortodoxes i ha estat ornamentada amb tot tipus d'objectes i icones típics d'aquesta església des que va passar a mans dels russos. En concret, està sota supervisió del Patriarcat de Moscou, que és un dels catorze existents dins l'Església ortodoxa.

Històricament es diu que l'església ortodoxa russa s'hauria fundat l'any 988 quan el príncep Vladimir I de Kíev va adoptar oficialment el cristianisme de l'imperi Bizantí com la religió estatal de Rússia. Tot i això, també es considera fundador de l'Església l'apòstol Andreu, perquè aquest va predir 400 anys abans, a la ubicació de l'actual Kíev, la fundació d'una important ciutat cristiana.

A més, l'església ortodoxa es considera la continuació històrica de l'església original fundada per Crist i els seus apòstols i, fruit d'això, en comparació amb una cristina catòlica es pot veure en l'adoració de les incones que es poden veure i objectes dels interiors de les esglésies on s'hi fan festes i oficis que corresponen a l'església ortodoxa russa.

Fidels romanesos

La russa no és l'única església ortodoxa que s'ha establert en els últims temps en aquest municipi de la Costa Brava. I és que, com recorda el rector de Lloret, Josep Maria Castellà, una altra de les ermites de la vila ha estat la seu escollida per una altra comunitat: la romanesa. En concret, l'ermita de les Alegries de Lloret de Mar, diu el mossèn, ha estat fins fa poc temps l'indret escollit per l'església ortodoxa romanesa, que també hi feia les seves misses com fan els russos a la de Sant Quirze, però ara, segons el rector, no l'estarien utilitzant sinó que s'haurien traslladat.