Amb l´onada de calor que estem patint m´he tornat un admirador de les samarretes de màniga curta, habitualment sempre vaig de llarg, però aquest estiu m´he decidit i aposto per les samarretes amb missatges profunds. «La violencia no és el camino, pero una ostia a tiempo te pone a andar» dixit Steven Segal, o les tradicions del país, el «s´ha acabat el bròquil» amb el dibuix de la verdura o la «moderneta» on es veu la Mare de Déu amb uns auriculars escoltant música i amb ulleres de sol.

Però a Lloret que són molt originals i en saben molt de crear tendències, l´han clavat. Les samarretes en vermell que vaig veure publicades al Diari de Girona amb l´expressió «Wanted» i amb la cara l´exalcalde, i actual diputat, Xavier Crespo. El que em va sorprendre més de la fotografia a banda de la samarreta que es pot qualificar de mal gust quan encara recordem-ho s´està investigant i per tant pel moment és innocent és la impresentabilitat d´una de les persones que la lluïa, el regidor d´ICV, Javier Rodriguez. El senyor Rodriguez la lluïa imperturbable com si fos el sherif de l´OK Corral i el senyor Crespo ja hauria estat condemnat a banda de vilipendiat i seguint la tradició del far-west penjat d´un arbre.

Li demanaria al senyor Rodriguez que llegís alguns diaris i veiés com feien oposició grans mestres d´aquest art com en Quim Teixidor, en Josep Valls quan era a l´oposició o el mateix Arseni Gibert.

Senyor Rodriguez, s´ha passat, ho trobo de mal gust i el cert és que no sé com acabarà l´anomenat cas Crespo, però si acaba bé per a l´exalcalde, el més lògic és que tornés a assistir a un ple amb samarreta curta vermella i amb un dibuix per exemple del ruc català i una cita del tipus «em vaig equivocar, exalcalde disculpi».